1 part

30 0 0
                                    

Tot comença el matí de l'aniversari de Cristina, que celebrariem a la meua casa del camp i no hi havia ningú que poguera molestar o molestar-nos, seríem 5 amics, la meua parella i jo. Però abans de tot us diré el meu nom, Omar, i escric açó per a no deixar algun cap per lligar, i explicar-ho tot. Perquè ho entengueu millor tornarem al matí d'abans d'aquell dia.
-Quant queda per a arribar ? - deia Carla, una xica molt llesta, molt estricta i la meua millor amiga. 
-Ja mancada poc- Deia abans que el ximple de torn m'interrompera-
-A veure on ens portes, que no em fie - L'era el nuvi de Cristina, el típic xic perfecte, esportista, però mala gent. Jo no volia que vinguera però Cristina es va posar molt pesada i no podia fer res, al final acabe era el seu aniversari... 
-Tranquil, de fet mira ja estem- amb to de fatxenderia.
Es van sorprendre en veure la casa,  la veritat que estava orgullos, era l'única cosa que havia heretat del meu avi.
Era una casa gran, de pedra natural, amb un finestral enorme que il·luminava tota la casa, la veritat que l'he retocada una mica, per a mi la casa dels somnis, moderna amb una entrada plena de flors, a l'esquerra una piscina prou gran per als set, a l'altre costat dues taules de fusta les típiques dels parcs naturals. La porta era d'alumini, però era prou resistent perquè ningú la poguera tombar. Però el millor venia ara, quan vaig obrir la porta i els vaig ensenyar l'interior, es van quedar fluixejant. En l'entrada hi havia un menjador i la cuina connectades perquè és una cuina americana, en el menjador hi havia una taula de cristall que ocupa bastant, alat hi havia una taula igual però més xicoteta que aquesta embolicada amb uns sofàs de cuir blanc, i en la paret una televisió de seixanta polzades que encara estic pagant, quasi tot és blanc però trencava l'harmonia amb objectes negres i un quadre de roses roges que aquesta penjat en un dels costats de la pares.
Una vegada dins tots, ja tots acomosats, a soles recorde estar tots parlant de les nostres vides, veient la televisió i jugant una mica a les cartes. En un tancar i obrir d'ulls ja era de nit i estàvem tots vestits,  totes les xiques anaven amb vestits per a fluixejar i els xics amb smoking negres menys jo que anava amb smoking rosa. Tot es posa negre.

Entre amicsWhere stories live. Discover now