Els 100 - Sobreviuràs al desconegut (CAT)

Capítol 3 - Eric Corbella

‎Per descomptat, aquest de contraban arribava tard. Impacient, Eric va caure a terra amb el peu, sense preocupar-se per l'eco que es feia ressò al magatzem. Ja no hi havia ningú allà baix; durant molts anys els saquejadors havien pres res de valor. Hi havia escombraries per tot arreu: trossos de maquinària, bitllets, rotllos i més rotllos de cable i filferro, pantalles trencades i monitors. Eric es va adonar d'una mà a l'espatlla i va saltar al voltant, en guàrdia, protegint la seva cara amb els punys i eixugant el seu cos.‎

‎‎—. Calma't, home—., va exclamar Colton mentre encenia la llanterna i la va centrar directament en els ulls de l'Eric. Va escorcollar el seu amic una ‎‎expressió burlant-se de la seva cara allargada i esbandida‎

—. ‎Per què m'has demanat que vingui aquí? somreia amb un aire de suficiència‎

—. ¿‎Busques porno de l'Edat de Pedra entre els ordinadors trencats? No et culpo. Si hagués de conformar-me amb el que hi ha a Walden, estic segur que també m'havia depravat.‎

‎L'Eric el va ignorar. Tot i que acabava de ser ascendit a guàrdia, Colton va aprofitar qualsevol expedició per divertir-se amb alguna noia.‎

—‎Em dius de què va tot això, d'acord? Eric va dir, fent esforços per fer indiferència.‎

‎Colton va descansar l'esquena contra la paret i va somriure.‎

—‎No et deixis enganyar per l'uniforme. No he oblidat la primera regla dels negocis—.,

—. ‎Dóna-m'ho‎.

—‎Tu ets qui es confon, Colt. Saps que mai et vaig fallar—., li va dir a la butxaca que contenia un xip carregat de crèdits 

—. Ara digue'm a on estan

‎En veure l'esbós de la guàrdia d'un altre somriure petulant, Eric va tenir un gir de cor. Des que Julia havia estat arrestada, va subornar Colton per obtenir informació, i l'idiota sempre va gaudir com un porc quan li va donar males notícies.‎

‎—.S'enlairaran avui—., les paraules van colpejar el pit d'Eric com un cop de puny‎

—. ‎Estan preparant una antiga càpsula de transport a la cuberta G‎ —

—. ‎Vinga. Aquesta missió és secreta i m'estic jugant el cul per tu. Estic fart de fer de cosí.‎

‎Eric volia morir quan una sèrie d'imatges van desfilar davant dels seus ulls: la seva germana petita lligada a una vella gàbia metàl·lica, corrent per l'espai a mil milles per hora; la seva cara cada vegada més emmordassada mentre intentava respirar l'aire tòxic; el seu cos llenyós, tan quiet com ...‎

‎Eric va fer un pas endavant.

-Ho sento, col·lega. 

-Què et sap greu?

-Això.‎

‎Eric va agafar impuls i va donar un cop de puny a la guàrdia a la mandíbula. Una forta esquerda sonava, però no sentia res més que un rebombori en el seu cor quan va veure caure Colton a terra.‎

‎Trenta minuts més tard, Eric estava tractant d'entendre l'estranya escena que es desenvolupa davant d'ell. S'havia recolzat de nou a la paret del passatge que condueix a una rampa molt empinada. Molts presoners tancats amb jaquetes grises es dirigien al pendent, escortats per un grapat de guàrdies. En el fons, la càpsula de transport esperava, un aparell circular equipat amb files i més files de seients de seguretat que portarien els pobres infeliços a la Terra. Tot el que va ser terrible, però preferible a l'altra opció, Eric va assumir. Encara que en teoria se li va donar una segona oportunitat a l'edat de divuit anys, gairebé tots els menors jutjats durant l'últim any havien estat condemnats. Si no fos per aquesta missió, estarien comptant els dies per a la seva execució. Eric va deixar caure la seva ànima als seus peus quan va albirar una segona rampa. Per una raó, temia que Julia s'hauria escapat. De tota manera, no importava si veia la seva junta o no. Estaven a punt de trobar-se de nou. Eric va lligar les mànigues de l'uniforme de Colton. Tenia molt just, però de moment cap dels guàrdies l'havia notat. Van veure intencionadament a la part inferior de la rampa, on el canceller Tomas s'adreçava als passatgers.‎