Shadow

Els diaris

Diari Violet

Hola em dic Violet,

Tinc vint anys, ja sé que potser no te'n recordes de mi, perquè des dels set o vuit anys que no escric en aquest diari. Penso que és una mica infantil. Anem al gra, últimament m'estan passant coses molt estranyes, és per això que he tingut la necessitat d'escriure.

Ahir estava a casa meva, al meu llit llegint un llibre, el meu gat estava als peus del llit. De sobte va començar a miolar. Vaig veure una ombra que s'apropava a ella, va començar a acariciar a la Candy. Quan vaig agafar el gat l'ombra va desaparèixer.

Vaig pensar que m'ho havia inventat, però la marca de la mà de l'ombra seguia al pèl del meu gat. No li vaig donar gaire importància, així que vaig continuar llegint. Penso que alguna cosa més passarà.

Diari Morn

Em dic Morn,

Vull morir, així de clar ho deixo. Fa poc que alguna cosa m'ho està impedint. L'altre dia, ja no podia més amb la vida i vaig decidir saltar des de dalt de tot de l'edifici Shard, és tan alt que és impossible sobreviure a la caiguda.

Vaig anar ràpidament cap al Shard, passant pel mig de les carreteres. Ja res m'importava. Quan vaig arribar, estava tot ple de gent. Em vaig haver d'esperar dues hores. Quan va arribar el meu torn, el senyor que cobrava em va dir que costava 25 lliures. Vaig agafar la cartera i la vaig deixar caure sobre mostrador, i li vaig dir fredament:

- Queda't tot el que vulguis.

Pujant les escales, vaig començar a sentir sirenes, semblaven de la policia, vaig pensar que el noi de recepció hauria vist un trosset de paper que hi havia a la meva cartera, que posava maneres de suïcidar-te. Vaig accelerar el pas. En arribar a dalt, vaig apartar amb mala gana a la gent, i em vaig deixar caure. Em sentia lliure.

A l'horitzó l'skyline de Londres meravellava els meus ulls, però ja era tard, mai més el tornaria a veure, però tenia clar que anava a morir, quan de sobte alguna cosa em va parar. Em vaig quedar suspesa a l'aire. En mirar cap a l'edifici, vaig veure una ombra reflectida. Em va deixar suaument sobre l'asfalt. Tota la gent em mirava i llavors vaig sortir corrents.

Diari Sophie

Hola, Diari,

Ja sé que fa poc que vaig escriure. Crec que el que t'he d'explicar avui és molt important. Mai m'havia passat una cosa tan estranya. I és una mica difícil d'explicar, perquè encara no ho he acabat d'assimilar, l'espant que em vaig fer.

L'altre dia estava passejant la Luna (el meu gos), per Downing street sempre la passejo per allà perquè és un carrer molt tranquil, i hi ha molts gossos, li agrada molt jugar amb ells. De sobte va començar a tibar la corretja i a bordar en direcció a la paret. Em vaig girar i vaig veure una ombra que s'estava menjant un rata. Vaig deixar anar un crit, l'ombra es va girar i va deixar caure l'animal.

Em va començar a perseguir, després de córrer uns quants carrers, vaig girar el cap, però l'ombra ja no hi era. Aquella nit no vaig poder dormir, la imatge de l'ombra rondava per al meu cap. Tinc el pressentiment de què això només acaba de començar, t'explicaré si em torna a passar alguna cosa estranya.

Diari Violet

Hola,

Començo a agafar el costum d'escriure en aquest diari. Avui he pres una decisió molt important, he decidit anar al psicòleg, per tot el que m'està passant. La veritat que em fa una mica de cosa, perquè potser em pregunta alguna cosa personal. M'han dit que la sessió serà compartida, amb dues persones més.

Diari Morn

Avui aniré al psicòleg. La recepcionista m'ha dit que serà una sessió compartida, amb dues persones més. Quin rotllo, espero que no em toqui amb gent molt exagerada i sensible, però és el més possible.

Diari Sophie

Hola,

Torno a ser jo, ja sé que soc una mica pesada, però només volia explicar-te una cosa. Aquesta tarda, tinc una cita, per anar al psicòleg, es veu que serà una sessió amb dues persones més. Estic molt emocionada. Ja t'explicaré com ha anat.