Shadow

L'incident

En la gran metròpoli de Londres unes noies havien aconseguit adormir-se després de la nit que havien passat. La calidesa dels rajos de sol va despertar a la Sophie que dormia a la casa de la Violet. Va decidir preparar l'esmorzar per agrair-li l'estança a la seva casa. Va preparar un esmorzar molt abundant, bacó, ous fregits, pà i botifarra.

Quan la seva bessona es va despertar es va sorprendre molt, i van estar una bona estona xerrant i menjant. Van decidir anar a visitar altres barris de Londres, van coincidir en el fet que la millor opció era anar amb l'Underground (el metro). Van arribar d'hora així que van esperar assegudes a l'Underground en un banc a baix, a l'andana.

Van escoltar el tren des de lluny. Van començar a notar el vent que venia des del fons del túnel. Van veure una persona vestida de negre que saltava a la via. Tot preocupades es van aixecar ràpidament. Quan van arribar al marge de la via, es van aturar van sentir que el tren cada cop s'acostava més.

Van girar el cap i van reconèixer la cara pàll·ida de la Morn, estava una mica espantada, però anava decidida, ja es podia veure el tren, la Sophie i la Violet estaven molt nervioses, veien que la Morn tancava els ulls. Instintivament van alçar la mà cap al tren i molt nervioses van cridar amb totes les seves forces.

De sobte un silenci sepulcral va inundar l'estació, el tren va quedar immòbil. Van estar una bona estona, amb els ulls clavats al tren. Tota la gent les mirava sense entendre res i fins i tot hi havia gent que ho estava gravant. Finalment el color negre va inundar la mirada de la Sophie i la Violet, les cames els hi fallaven, els hi costava respirar i van caure esgotades a terra.

Una llum freda d'un hospital, va cegar la vista de la Violet i la Sophie, era una llum molt clara i freda. La Morn, va veure que obrien els ulls, va fer un salt i es va aixecar de la cadira ràpidament, no es podia creure el que estava veient, les va mirar fixament amb els ulls inundats de llàgrimes. Va dir:

-Quina sort, esteu vives!

-Què a passat? -van preguntar les noies, amb veu de cansades.

-És difícil d'explicar, ni jo mateixa ho sé segur -va comentar la Morn nerviosa- A passat una cosa estranya, em sembla que vau parar el tren amb la ment, no sé com ho veu fer.

-No pot ser!!! -va exclamar la Sophie

-És impossible!!! -va replicar la Violet

-Noies, crec que teniu superpoders -va reflexionar la Morn.

La sala es va quedar en silenci. Els ulls de les noies, es van fer tan grans com unes taronges. No podia ser, això comença a semblar una pel·lícula de ciència-ficció. Tot quadrava, les tres ombres, les tres noies i els superpoders, les ombres volien alguna cosa d'elles, van arribar a la conclusió que les ombres els hi volien robar els poders, si no perquè les perseguien? Llavors la Morn va dir:

-Però, jo no tinc poders.

De sobte una ràfega d'aire fred, va rosar els cabells del clatell de la Morn, va tenir un calfred.

-Què ha sigut això? -va exclamar la Morn.

Quan es van girar van veure tres ombres, que cada una tenia la forma d'una de les noies, les tres es van quedar en silenci i de sobte van cridar:

-AAAAAHHHHH!!!

Un metge va entrar a la sala. Les ombres van desaparèixer. La Morn espantada, va cridar. El metge es va desplomar el terra. La Sophie i la Violet es miraven l'escena espantades. Tot seguit, un petit fum va sortir del pit del metge, va anar cap a la Morn i es va esfumar com la cendra. La Morn va fer cara d'espantada, la Sophie i la Violet es van aixecar tan ràpidament com van poder. En arribar al costat del metge, una escuma va començar a sortir de la seva boca.

- Està mort... -va comentar al Morn tremolant i a punt de plorar- Això vol dir que jo... també tinc superpoders... -va continuar la Morn- Puc matar.

La Sophie i la Violet es van apartar d'ella d'un salt. La Morn també les va mirar amb cara d'espantada, es veia que tenia una mica de por del seu propi poder, es va mirar les mans com si no entengués res. El cor li anava a mil, li costava respirar. De sobte la Violet va exclamar:

-Hauríem d'amagar el cadàver, no? Si no amb l'olor que fa els metges poden sospitar i trucar a la policia.

-Ostres!!!! És veritat -va contestar la Sophie amb por.

De sobte van començar a sentir passos. Totes tres es van quedar en silenci, van sentir que les passes s'acostaven.