Viure està sobrevalorat, de que et serveix viure si no ets feliç? Viure només és divertit per a la gent que li agrada la seva vida. Sino perquè et serveix? De que et serveix aixecar-te pel matí si l'únic que vols es tornar a dormir i desaparèixer? No vui passar la vida morint-me de gana i precupant a la gent. Però perquè la gent és precupa per mi? Realment estic malament? Són problemes d'adolescents, si jo no puc amb ells es el meu problema. Però segur que hi ha molts gent pitjor que jo i que els afronta d'una altra manera. Soc una exagerada si estic així es perquè jo vui. Potser ara ns q fer per sortir. Però esq realment ns si vui sortir. Em fa molta por. Ja m'he acostumat. Jo vaig decidir aquest camí i quan ho vega necesari ja parare. Demoment si ho penso bé no vui parar perquè no estic tant malament. No vui precupar a la gent que m'estima. Però són uns exagerats. Vui ser feliç i ho sere quan aconsegueixa els meus objectius no si ho deixo ara i poso a perdre tots els meus sacrificis. Se que porto molt temps però ara si q estic casi apunt. Però si ho penso be porto dient aixó fa molt temps. i esq AAAAAAA sempre igual no puc tenir mai les idees clares. Sempre amb 2 pensaments contradictoris que no em deixen amb pau. I esq se q soc una exagerada, però ja estic cansada. Vui ser feliç, lliure. Vui morir.
YOU ARE READING
fragments sense sentit
Teen Fictionbn ps re quan estic depre m poso a escriure aixi q u vaig a compartir amb la gent. Ns perquè, potser algu es pot identificar amb mi. Si algu es veu reflextit demana ajuda:)
