L · O · R · E :El Vil Príncep

Pròleg: La creació

Ja fa molt de temps, molt abans que el món fos món, no hi havia res. Un buit fosc, solitari. D'aquest buit en van sortir deu criatures majestuoses anomenades Ancestrals. Cadascun d'aquests tenia un poder, una potestat, una inquietud. La guerra i la victòria, el temps, el coneixement i la saviesa, el bé i la pau, l'amor i la bellesa, la mort, la gràcia i la mentida, l'equilibri i l'harmonia, l'atzar i la fortuna, i... Vaja, em sembla que me'n falta un, però no n'estic segur. Tot seguit, va aparèixer un món. Un llenç en blanc on aquestes criatures podrien estar i modificar al seu gust. Un futur prometedor i tranquil on poder passar el temps... Però, malauradament, no va acabar sent així.

Resulta que en una d'aquestes van començar a aparèixer unes criatures. Uns animalons que ràpidament van cobrar consciència. Als Ancestrals al principi els va fer curiositat i enrevessament observar i esbrinar aquells sers. Es dedicaven, a dia si dia també, a aprendre sobre aquelles petites bestioles, com evolucionaven, com s'agrupaven, com socialitzaven. Com, mica en mica, anaven millorant i construint petites viles que posteriorment es convertirien en grans regnes.

Malgrat això, les criatures van anar perdent facultats i a la vegada els Ancestrals interès. Tot el que havien aconseguit les petites criatures anava derrumbant-se i així va començar l'època de la gran foscor. Quilòmetres i quilòmetres de camps, boscos i muntanyes sense cap bri d'esperança. El que abans eren majestuosos regnes, ara només hi quedaven runes. I tots aquells éssers havien sucumbit i s'havien deformat. Havien perdut l'aspecte agraciat que tenien i la consciència que els permetia ser lliures. Els que, posteriorment, serien anomenats Deformes. Alguns, els més poderosos mentalment i física, o per motius del destí, no havien acabat de perdre la consciència, només el seny.

Sobtadament i després de molts anys, per art de màgia va aparèixer una nova criatura. El primer humà. Un individu semblant als anteriors a primera ullada, però que vist detalladament es diferenciava, no només físicament, sinó que tenia un quelcom. Alguns dels Ancestrals van començar de nou a fascinar-se, en canvi, d'altres ja no s'interessaren per aquests sers. Tot el cicle es va originar de nou. Els humans repetien els mateixos passos que els deformes, tret d'un detall. Aquella petita espurna que els diferenciava provocava que fossin... diferents. Van progressar millor que els deformes en la majoria d'àmbits i semblava que tindrien un futur pròsper. El problema va ser que van aparèixer en un món ja marcit i masegat.

En l'actualitat, el món ja porta en declivi molts i molts anys. Tot i això, en algun lloc d'aquestes terres encara es poden trobar certs regnes que no han caigut completament. Que encara tenen una petita espurna que concedeix una visió d'aquests quan eren honorables i victoriosos.