L · O · R · E :El Vil Príncep

El Vil Príncep: I El comiat

I

El comiat

—Estic mort? No. És la llum del sol que travessa la finestra.

El jove va incorporar-se del piló de palla en el qual havia dormit. Va estirar les cames i es va aixecar. Seguidament, va anar a una menjadora de porcs i amb un bastó que havia recollit al moment d'aixecar-se va començar a escorcollar. Trobà una poma que semblava a mig podrir, la qual va agafar a desgana. Va donar-se mitja volta i, mentre llençava la petita branca enrere, va anar a l'abeurador. Va submergir-hi la poma i mentrestant va agafar una mica d'aigua i va rentar-se la cara amb força. Recollí la poma i la fregà amb la camisa per acabar d'eixugar-la. Va començar a menjar-se-la entretant, anava caminant amb falsa seguretat cap a l'entrada. Va arreplegar un abric que havia penjat per la caputxa a un clau oxidat que sortia de la paret, la nit abans, i obrint la porta amb cops de peu, va sortir de la cort de porcs sense que ningú se n'adonés.

Després de donar un vol pels camps que envoltaven el petit veïnat i d'haver respirat una mica d'aire net, va dirigir-se cap al poble. El poble era una petita vila on, des de ben aviat del matí, tothom ja estava ben enfeinat. Tot i que semblava que no tenia gaire clar cap a on anava, ell estava decidit. Va arribar a una plaça amb una font al bell mig. Va estirar-se a la vorada d'aquesta, vigilant de mantenir l'equilibri i de no mullar-se la capa amb la qual s'havia vestit. Havent esperat una estona, va desconnectar del soroll de fons pensant en el seu passat. En com de malament ho havia passat i tot el menyspreu que la gent li tenia.

En una d'aquestes, algú li va clavar una coça al peu i va caure a l'aigua. De culs a l'aigua, va enfocar la mirada un altre cop i va tornar en si. Va aixecar la vista, i va veure una cara dolça i serena somrient-li.

—Sembla que estiguis als núvols.

—Es pot saber què fas?!

El noi es va posar dret encara a dins la font, mentre li regalimaven per tota la roba perles cristal·lines de frescor. Va fer un pas endavant sobrepassant la vorada. La olor que desprenia aquella aigua era d'humit i d'arcaic. Va sacsejar la jaqueta que s'acabava de treure per espolsar-ne la humitat. En ser una tela més pesada, no quedà tan molla, mentre que la camisola quedà completament xopa.

—Ets un animal! Ara he quedat completament moll, encara sort que fa sol. —va dir mentre allargava el braç per què la noia aguantés la capa.

Va treure's la camisa i la va escórrer amb força per treure'n la màxima quantitat d'aigua, però al continuar humida, decidí no posar-se-la. Va girar-se per reclamar l'abric.

—No volia que caiguessis a la font, només et volia fer un petit espant. —va murmurar la noia un pèl nerviosa i amb un lleu tintat carmesí a les galtes.

—Doncs ho has ben aconseguit. I mira com he quedat per culpa teva.

—Home, com a mínim no passaràs calor en tot el dia. —va dir mig amagant les ganes de riure.

El noi va col·locar-se la capa altre cop. Va recolzar la camisola a sobre a l'espatlla amb un cop sec, com si fos un drap.

—No, si a sobre et farà riure. El pròxim cop et deixaré pitjor del que tu m'has deixat a mi. —digué mentre un parell de gotes d'aigua li recorrien els abdominals.

—Va, anem que la mare m'ha encarregat comprar moltes coses. M'hauràs d'ajudar a portar-ho, oi? — digué la noia entre rialles per intentar dissimular que en realitat estava completament vermella.

—No canviïs de tema! Què t'has cregut, que he caigut de caps a la font. Aquesta te la tornaré d'alguna manera o una altra. I no et pensis que serà una venjança ràpida i simple, penso assegurar-me que...