Un comiat més dolç

En un tèrbol record de negra nit
era migdia i em venies a veure
no ho sabia ningú, havies fugit
i jo no m'ho podia creure.

Una tarda rient, per emmarcar,
oblidant la trista realitat
fins que se'm va acudir preguntar
pel perquè de tot plegat.

La resposta va quedar ofegada
com un soroll molest i llunyà.
Insatisfeta i resignada
et vaig voler acompanyar.

Vam arribar a l'estació
estirant el temps amb desgana
i després d'un últim petó
jo vaig quedar-me a l'andana.

Maleeixo el repic i el vent cada nit
i entenc les teves ànsies de silencis
i la frustració quan ja t'han dit
mil cops, inútilment, "no hi pensis".

No sóc qui per negar-te
aquesta ferma voluntat.
No et puc obligar a quedar-te,
però si tingués una última oportunitat...

T'hauria fet un regal.
Si m'haguessis donat una hora
t'hauria donat un dia com cal,
hauríem passat una setmana fora.

Només hauria volgut fer
tot allò que havíem dit que faríem
però que mai fèiem
perquè sempre hi hauria temps
però mai n'hi havia.

Abans de marxar de viatge
et convidaria per festa major,
veuríem els focs des de la platja,
t'animaria a ballar una cançó.

Ens escaparíem de llocs
amb poca cosa a les maletes,
de dia jugaríem a mil jocs,
de nit esperaríem els cometes.

Visitaríem la ciutat de les llums
per endinsar-nos en la seva foscor,
trencaríem costums,
potser oblidaries el dolor.

Després buscaríem tresors amagats,
ens creuríem detectius,
resoldríem misteris plegats,
discretament et donaria motius.

Ho hauríem passat tan bé
que potser, potser
hauries canviat d'opinió.
però crec que no.

Potser no hauria estat suficient
i hauries volgut marxar igualment.
Jo seguiria feta pols
però almenys hauries tingut un comiat més dolç.

****

Quan la plata deixa de brillar
es torna gris.
això ja ningú no ho pot canviar,
cada dia és trist.

Sé que el sol un dia haurà tornat
i l'espero amb ànsia, però alhora sé
que ja mai tindrà la mateixa intensitat.
Mentrestant jo no sé què fer...

Només sento el pes
de tot allò que havíem dit que faríem
però que mai fèiem
tot i que sí que hi havia temps
però ara ja no n'hi ha.

Sort que encara tinc gent meravellosa
però ara una de menys...
ells fan més lleugera aquesta llosa,
i tu, que amb el record m'empenys.

I en aquest record, bandarra,
sempre hi apareixeràs radiant,
jove i guapo, quina barra!
Mentre jo m'aniré arrugant...

Començo una nova... vida?
Una cosa no és tan diferent:
igual que abans de la teva fugida
penso en tu constantment.