L · O · R · E :El Vil Príncep

El Vil Príncep: VI Saber popular

VI

Saber popular

Aquelles estretes escales sense fi, estaven recobertes per parets de pedra amb volta de canó. Un aroma d'humitat, pintades de molses i l'obscuritat predominaven per allí. Tant fou així, que fou necessari un parell de torxes per poder il·luminar les passes. Acabaren d'arribar a baix només per donar-se compte que, efectivament, hi havia més del mateix. Una sèrie de passadissos laberíntics recorrien les profunditats de la capital. Els murs havien passat de ser de roca a ser taüts del mateix material, delimitats per columnes. El sòl estava permanentment ocupat per basses, amb algunes restes d'ossos. Tot el que es podia sentir era el grup caminar: les armes i armadures metàl·liques, les robes, les flames bufant. De tant en tant, se sentia algun soroll provinent d'algun lloc de la llunyania. La galeria pràcticament no tenia final. La llum de les torxes tenia molt de contrast, de manera que, o il·luminaven amb molta potència, o l'ombra negra impedia veure res. L'Idaka, passant entre el col·lectiu, mirava les cantonades o sales que tenien a pocs metres, però que no hi passaven. Només hi havia negror. El jove s'imaginava que en qualsevol moment, podria sortir-ne qualsevol cosa. Una entitat maligna, provocant que un calfred li recorregués l'espina dorsal. Afortunadament, unes pintades a les parets guiaven als nostres protagonistes.

En un moment donat, una forta olor agre i lleugerament dolça. Al doblegar la cantonada, s'adonaren del que passava: els túnels tenien una part més baixa que estava inundada completament. Un metre del líquid que provocava aquella olor, recobria els passadissos.

—Què és tot això que fa tanta mala olor? —preguntà un dels cavallers.

—Sí, sí. És insuportable. No em ve gens de gust passar per aquí.

L'Àlex li donà la torxa que duia a en Reinhardt per poder ajupir-se còmodament. Posà la mà a aquell fluid.

—Què pot ser aquest líquid tan estrany? A part del desagradable aroma, comprèn uns colors entre verd-blau molt foscos i la viscositat és major que la de l'aigua.

—Aparteu el foc d'aquí! —advertí en Grillby.— O és que voleu morir?!

S'espantaren pel crit. Ràpidament i amb gran preocupació, apartaren les tres flames d'allà. Abans de poder fer res més, el cambrer explicà.

—Pel color, la viscositat i sobretot l'olor, diria que es tracta d'algun combustible. Un líquid que, amb la mínima espurna, s'incendiaran totes les tombes, deixant-nos sense passatge ni vida.

Després de parar uns instants per pensar com podien continuar, prengueren una decisió dràstica. El fet d'estar allà a baix provocava sensacions desagradables, per la qual cosa, desitjaven evitar quedar-se allà el menor temps possible. Cadascun d'ells es submergiren en aquell fluid lentament i amb molta precaució. A l'haver entrat en Grillby, l'escuder li entregà una torxa. La idea consistia a evitar que ni una sola espurna toqués el combustible, sinó sortirien pels aires. Reduirien el nombre de flames de tres a una per mitigar el perill, perdent llum a canvi. A més, degut a la combustió del bastó, petits fragments de foc es desprenien de tant en tant. Col·locaren l'escut d'un dels cavallers de l'ordre a sota, per parar la caiguda de les espurnes. Era dificultós moure's per allà. La resistència que oferia el combustible era major que la de l'aigua. Semblava que estiguessin travessant un pantà, tret del característic aroma.

Després de portar caminant una bona estona, el final del passadís baixava. Però, evidentment, aquelles escales estaven tapiades amb el mateix líquid, el qual, continuava juntament amb el túnel. És a dir, el combustible emplenava la pròxima part de camí.

—Ara sí que s'ha acabat definitivament. —renegà la sisena cavaller— No hi ha altra opció que donar mitja volta.

Ningú comentà res més per uns instants. Estaven pensant alguna altra manera de poder passar en silenci, però ràpidament canviaren per fer-se a la idea que s'havia acabat. No només no podrien passar amb el foc, sinó que haurien d'estar submergits indeterminadament, amb tot el que això comportava.