L · O · R · E :El Vil Príncep

El Vil Príncep: VII El rancor de la sang ignorada

VII

El rancor de la sang ignorada

Per fi semblava que s'acabés tot allò. Una última porta pràcticament idèntica a la ja trobada aparegué al seu davant. Aquesta vegada no fou necessari l'ús de la força bruta. L'Àlex, amb un parell de rossinyols, forçà el pany per poder entrar d'amagat. Obrí la porta lentament, però a mig fer-ho féu un gran grinyol trencant tot el sigil. Amb massa esperança que ningú se n'hagués adonat, continuà obrint-la per poder entrar-hi. Efectivament, gràcies als deu Ancestrals ningú ho havia escoltat. Passaren tots a través d'aquell minúscul marc per acabar a l'altra banda. Es trobaven en una enorme sala, la qual es dividia en diferents seccions. Una de les parets estava pintada amb cortines translúcides que deixaven entreveure la llum que passava pels finestrals. La resta de parets estaven dividides per un fris. A la part de dalt hi recolzaven diferents manuscrits emmarcats custodiats per llums de paret. La zona central era un bosc d'estanteries repletes de llibres. Era increïble que fos possible tanta informació junta a una sala. El grup se separà a ordre de l'Idaka, comunicat per un petit gest fet amb la mà. Passaren pels passadissos de lletres silenciosament en la recerca d'algun guàrdia. Afortunadament, en un moment acabaren d'assegurar-se que fos buida.

—Què és això? — preguntà la Gneiss —On som?

Per contrast i sense haver escoltat la pregunta anterior, en Reinhardt preguntà:

—Algú ha vist alguna porta per on continuar? Només hi ha per la que hem vingut, i és molt estrany que s'hagi de passar per aquelles catabaumes per accedir aquí, no creieu?

Els allí presents s'estranyaren per aquella ponència. Es posaren a rebolcar per tota la sala, per esbrinar com podia ser. En Grillby i la cavaller trobaren una gran taula rodona a la cantonada de l'habitació, on poder reposar. Era estrany perquè hi havia documents i còdex allí escampats, com si algú ho hagués deixat, suposant que ningú entraria allà fins al seu retorn. La ploma vermella s'ajagué, deixant reposar els peus damunt dels textos, malbaratant-los. En canvi, el cambrer, n'estirà un i el començà a rellegir per pura curiositat.

—Escolteu-me. —anuncià amb una veu massa calmada pel que acabava de descobrir— Veniu aquí un moment.

S'acostaren des de tots els racons de la sala. Abans que ningú pogués dir res, continuà:

»Això, això parla sobre mi. »Remenà els altres papers« I tot això parla de tots nosaltres.

—Què? Com pot ser això? No té cap sentit. —interrompí un cavaller amb el to alterat.

—Com que sobre nosaltres? A veure... — contestà un altre cavaller ple de nervis mentre agafava un altre arxiu de la taula.

—Aquest parla sobre tu, Rein. Posa tot d'informació recopilada sobre les teves capacitats de combat.

L'escuder se sorprengué.

—N'hi ha: de tu Rein, de vosaltres cinc, de tu Gneiss, de tu Idaka, i de mi. —continuà en Grillby amb un to de veu serè— Deuen estar intentant recollir informació per poder-nos vèncer, tot i que de mi, tampoc tenen gaire cosa.

La Gneiss somrigué

—Tant se val, els penso destrossar amb les meves pròpies mans igualment.

—No ho entenc, totes aquestes dades no crec que les conegui ningú i, tanmateix, aquí estant.

—Em sembla que havia sentit algun cop anomenar aquest lloc a sa majestat Asriel Dreemurr. Devem ser al Gran Arxiu, una biblioteca secreta dins el mateix palau on hi ha els documents més importants i secrets de tot el regne. —comentà quasi eufòric un dels cavallers.