L · O · R · E :El Vil Príncep

El Vil Príncep: VIII Olives i Nabius

VIII

Olives i Nabius

Per primer cop, l'arcàngel notava una sensació d'inseguretat, de por. Els cavallers del regne estaven tots morts, la resta de consellers també havien sucumbit a la bèstia per defensar els seus ideals, els amics estaven tots incapacitats. Un duel.

—Sa majestat Artoreus, penso acabar amb vos i les seves amistats d'una vegada per totes. —reclamà amb fúria i pena entrellaçades.

Les ales actuaren primer. S'impulsà amb elles avançant a tota velocitat cap al jovencell. Ell contestà fent el mateix. Al mig de l'escenari xocaren les dues idees. Les fulles es conegueren per fi. L'aura de poder que desprenien ambdós era impressionant. Mentre en Gabriel colpejava sense descans amb aquella esplèndida arma, l'Idaka només es dedicava a reflectir els cops amb el seu abrupte tros de ferro. Va fer unes quantes passes enrere durant aquell constant. De cop parà, i en un sospir llençà dues agudes estocades. En un primer moment semblà que no arribaren provocar cap ferida a l'enemic. Un petit esbós d'un picaresc somriure es dibuixà a la seva cara i uns instants després dos enormes talls s'obriren a l'espatlla i a la cintura. Aquella divinitat quedà intimidada pel poder del príncep de Dreemurr. Sentí un terror molt afilat durant aquell petit instant. Retrocedí amb un salt enorme que el col·locava a l'altra banda de la sala, però just en tocar a terra, un llampec travessar l'escena fins just darrere seu, clavant-li el punyal per la part inferior de l'esquena. Es girà fent un semicercle amb la fulla de l'espasa per intentar tocar-lo, però l'Ida se separà a temps. Aprofitant el moment, en Gabriel s'aixecà del terra amb les plomes a l'alçada que li permetia aquell altíssim sostre. Les roges llàgrimes brullaven des de tan amunt, regalimant des dels ulls fins als peus, entrecreuant-se amb la sang de les ferides al llarg del cos. El degotar era sorollós, sang sobre les inertes armadures. Per recuperar-se de les ferides, va fer força de tal manera que els músculs creixeren posant-se per sobre els talls, tornant a tapar aquestes. El seu poder era tan enorme que podia regenerar aquelles lesions com si res. Es llençà picat. A partir del moment que les dues espases es creuaren, allò fou un espectacle. En Grillby no ho podia creure, aquell mateix instant es deixaren de veure als dos duelistes, i passaren a ser centellejos llampecs per la sala. Ambdós es movien tan de pressa que l'ull humà no podia seguir la confrontació. Cada cert temps, a la sala, saltaven espurnes o hi havia grans llampecs a causa de la força de les estocades.

En un moment de pausa, les espases s'entrecreuaren i els dos empenyeren amb força per veure qui cediria abans. Tanta força provocà guspires en lliscar els dos ferros. El so dels dos metalls en agonia emplenava les orelles. La punta de l'arma de l'ulls escarlates començava a acostar-se perillosament al coll de l'ulls ambres. El jove príncep feu lliscar amunt la fulla trencada per treure's del damunt l'altra. L'alat aprofità l'ocasió i es llençà. La fulla llisca per la creu de l'arma de l'Ida i al tenir-lo a un pam, amb un moviment de canell, aconseguí immobilitzar-lo. Girà sobre si mateix cent vuitanta graus i clavà un cop de colze a la cara de babau que li havia quedat a l'arcàngel. Les llàgrimes sanguinolentes caigueren damunt del metall, tacant-li tot el braç. El va fer volar uns metres fent-lo caure a terra deixant l'arma. El jovencell implantava una sensació imponent mentre s'acostava. S'aixecà amb l'ajuda de la llança de la Gneiss, la qual es trobava a aquell racó de l'escenari. El mateix moment que tornava a estar llest, l'Idaka llençà amb força la magnificent arma. Amb un moviment veloç esquivà pels pèls la fulla que anava directament al seu cap. Travessant la daurada cabellera, acabà arrencant-li algunes plomes de les ales per acabar clavada a la paret de pedra. Tornà a enfocar la vista cap al seu objectiu. L'Ida era just al seu davant. Llençà una punyalada a l'estómac. En Gabriel es defensà com pogué amb el mànec de la llança. Apartà el ferro d'allà evitant el cop. Llençà una estocada amb l'arma de la Gneiss, i amb un simple i a la vegada elegant gir, l'Ida esquivà el cop. Havent deixat la guàrdia baixa el príncep colpejà per l'esquena del contrincant. Arrencà d'un sol tall una de les ales superiors, perdent-la. Va fer un crit d'agonia.