Piverd i la Roseta

Un matí d'estiu, surtin a comprar el pa, prop de la plaça gran, els gegants de Maçanet anaven caminant cap als carrers de Sant Llorenç, acompanyats de les famílies amb instruments a mà. Tots amb peces de roba soltes i ulleres del sol per reflectir els raigs de llum. El dia era càlid i brillant.

Molts arbres per on passeges, al màxim esplendor durant l'estiu: les fulles verdes, totalment desenvolupades, ofereixen una ombra agradable que t'alleugereix una mica de la calor de la temporada. Molts caminant pels carrers, celebrant aquell dia. A simple vista, veiem una mare tocant el clarinet mentre la seva filla li fa companyia sonora tocant el blau tambor, color cel serè. Al costat d'elles, dues persones fent el mateix i al darrere el grup musical de Música Maçanet de la Selva, amb camises grogues per ser més visuals, un groc que em fa pensar en les dents de lleó. En el centre de tot, destaquen els dos gegants que tot el poble coneix: En Piverd i la Roseta, els padrins d'aquest poblat.

El nom del gegant va lligat al material que es feia servir per a fer els esclops, que era la fusta verda de pi. El nom de la geganta s'ha pres en un doble sentit: en primer lloc, per la devoció que hi ha a la vila per la Mare de Déu del Roser, i, en segon lloc, perquè una de les flors més estimades que també recollien les herbolàries eren les roses.

En Piverd, és un gegant català, amb un barret vermell, armilla color ametlla que porta sobre la camisa blanca acompanyada d'una faixa vermella de roba. En les seves mans, porta els seus esclops i a la mà dreta, una eina. De cintura cap avall, porta una falda negra llarga i les sabates als peus no en té. La Roseta va molt ben vestida, com una total camperola. Porta un mocador de roses per sobre les espatlles, una camisa fina blanca i una falda vermella fort que toca a terra. A mà un moneder negre com la nit i l'altre buida. Tots dos porten el pit esquerre. On és el cor, el llaç groc independentista.

Per acabar aquest relat, he de dir que aquesta imatge em fa sentir bé, com si estigués allà, transmet vibra positiva i alegre. És una fotografia que representa molt a Maçanet de la Selva, i em fa pensar quan estic a la plaça amb els meus amics i familiars.

Isis Bernal López