Relats de terror

RELAT 1: UNA NIT A L'INSTITUT

Dimecres dinou d'abril, pels passadissos de l'institut, sola... suposo que ja us imagineu com acaba la cosa. Començo des del principi.

Ja fa una setmana que entre els alumnes s'anava corrent la veu de la nit a amagades, que és una nit on tots els alumnes es colen a l'institut i passen la nit allí sense que ningú ho sàpiga, ni professors, ni els de l'equip directiu, ni els pares... ningú. És cosa d'alumnes, però no de tots els alumnes, sinó d'alumnes de tercer de l'ESO fins batxillerat.

Avui dimecres, és la nit que tant esperàvem. Arribem a l'institut a les vuit del matí amb ànsies d'entrar i que passin de pressa les hores de classe. A primera hora exposicions, a segona català amb la millor mestra del món... Van passant les hores fins que arriba l'hora de dinar. Hem anat tots els alumnes a l'italià i després cadascú ha anat a casa seva per fer-se la motxilla i agafar begudes i menjar per aguantar la nit.

Tres quarts de vuit de la nit. L'institut ja és buit i entrem per la finestra dels serveis de les dones, que l'hem deixat oberta per poder entrar. Just entrar ja en trobem el guàrdia, un alumne que vàrem triar a l'atzar, amb la llista perquè no es coli ningú dels que no són dels cursos acceptats.

Quan ja hi soc a dins, vaig a la sala del director per agafar les claus de totes les aules i obrir-les, però de sobte abans d'obrir la porta sento una música espantosa, com la d'una pel·lícula de por, i m'espanto. Vaig tardar uns segons a decidir que m'havia de fer la valenta i obrir la porta d'on venia la música. La vaig obrir de pressa pels nervis, però en obrir-la, totes les llums es van apagar i no sentia cap veu de cap alumne. De sobte s'engega una llum vermella a la sala del director enfocant la finestra, escrites unes lletres amb... pintura?... potser sang? No ho sé.

M'apropo per llegir el que posa i m'espanto. Serà veritat el que posa? Serà veritat que són morts tots els alumnes que hi havia dintre de l'institut? I jo per què no?

Totes aquestes preguntes per la meva ment... No m'ho creia, pensava que només era una broma, però en sortir de la sala, hi havia una ombra estranya, pareixia una persona, així que vaig seguir-la. Pels passadissos s'hi veia sang, però no cossos, com si els haguessin arrossegat fins a un altre lloc.

Segueixo l'ombra fins als serveis de la cafeteria i en entrar als serveis desapareix. Però veig una altra nota a l'espill on posa que no m'espanti. De sobte s'obri la porta del lavabo que hi tinc darrere. Quina por! Se'm quedarà gravat tota la meva vida! Un noi de la meva classe sense cap, decapitat. Què serà el que està passant?

Vaig tornar a seguir una ombra fins a arribar a l'aula de tercer c fins que m'espanten fent-me un ensurt. Tots els alumnes estaven allí, inclús el noi que estava al lavabo decapitat. Tot era mentida, però no ho oblidaré mai, us asseguro que no dormiré tranquil·la mai més.