Sant Jordi: El segrest de la princesa

El segrest de la princesa

La princesa Etna era estimada per tots els habitants del regne des del dia que havia nascut. Tothom l'adorava i la tractava amb respecte perquè, a part de ser la filla del rei, també era filla d'Afrodita, la deessa de la bellesa i l'amor.

En el seu regne estaven en constant contacte amb els déus, així que era molt comú que alguns infants fossin fills d'una deessa i encara era més comú que fossin fills d'algun déu.

La majoria dels habitants eren mestissos i els altres eren com qualsevol altre humà. Però la princesa Etna tenia un encant especial i tots els joves estaven enamorats de la seva bellesa. Tot i així, només un jove fill d'Ares, el déu de la guerra, s'havia atrevit a apropar-se i mantenir una conversa amb ella. Es tractava del cavaller Jordi, un noi que no semblava tenir por de res i estava disposat a fer qualsevol cosa per tal de demostrar l'amor que sentia per la princesa Etna.

—Per tu, princesa, mouria muntanyes —deia el cavaller quan la princesa treia el cap per la finestra—. Per tu m'enfrontaria als déus i a tots els mals que et perseguissin.

—No cal que et dirigeixis a mi amb tantes formalitats —contestava ella amb un somriure.

—Però princesa, l'amor que sento per tu no em permet tractar-te com a qualsevol altre noia. A més, si el rei s'assabenta que et dic Etna, el més probable és que em desterri.

—Pensava que no tenies por de res.

—Només em fa por pensar que ens poden separar.

El somriure de la princesa va desaparèixer i amb tristor va dir:

—Ja saps que el rei ha pactat el meu matrimoni amb el príncep Arcadi, fill de la reina veïna i del déu Zeus.

—Però tu no l'estimes, oi?

—És clar que no! Jo només t'estimo a tu però, no puc desobeir al meu pare.

—Tranquil·la, trobaré la manera d'estar junts sense que ningú ens ho impedeixi —va prometre el cavaller abans de tornar a l'estable on l'esperava el seu cavall.

Des d'aquell dia, el cavaller Jordi va estar pensant en un pla per aconseguir evitar el casament de la seva estimada i el príncep Arcadi. El seu casament seria en menys d'una setmana així que no tenia gaire temps per pensar.

Els seus companys i amics cavallers es van adonar que semblava distret i van voler saber què passava. Ell els va explicar la situació en la qual es trobava i tots el van ajudar a desenvolupar un pla per aconseguir que el rei acceptés anul·lar el casament de la princesa Etna i el príncep veí Arcadi.

Van acabar arribant a la conclusió que l'única manera d'aconseguir-ho era marxar amb la princesa i no tornar fins que el dia del casament hagués passat. D'aquesta manera el príncep Arcadi ja no es voldria casar amb la princesa i el cavaller Jordi podria demanar permís per casar-se amb ella.

El dia abans del casament, el cavaller Jordi es va dirigir cap a l'arbre on havia quedat amb la princesa acompanyat del seu cavall i va esperar l'arribada de la seva estimada. Però la princesa Etna no hi va aparèixer i es van sentir uns crits a prop del castell.

Quan el cavaller Jordi va tornar, un dels pagesos li va explicar què havia passat. La princesa havia estat raptada per un drac que llançava llamps quan es dirigia cap a l'arbre on havien quedat.

Ràpidament el cavaller Jordi es va reunir amb els seus companys i amics cavallers i van decidir anar a buscar la princesa. Van seguir el rastre que els llamps del drac havien deixat fins el regne veí i van arribar fins al castell del príncep Arcadi.

Alguns cavallers van intentar impedir que entressin al castell però el cavaller Jordi va aconseguir entrar mentre els seus companys lluitaven amb els altres cavallers. Però quan va entrar es va trobar amb el drac, que tenia a la princesa lligada a la seva cua.

Ella el va mirar il·lusionada que hagués anat a buscar-la i preocupada pel que el drac li podria fer.

El cavaller Jordi va agafar la seva espasa i es va preparar per salvar a la princesa però el drac va deixar anar un llamp que va impactar amb el sostre del castell fent que tot el terra tremolés.

—No, pare! —va cridar el príncep Arcadi apareixent per una de les portes.

En un segon el drac va desaparèixer i es va convertir en un home gran. Es tractava del déu Zeus, el pare del príncep Arcadi, que havia descobert el pla del cavaller Jordi i no volia que el casament del seu fill i la princesa Etna s'anul·lés.

—Ho he fet per tu! —va dir assenyalant la princesa i el cavaller Jordi.

—Però ells s'estimen! No puc impedir el seu amor. Si us plau, deixa que es casin —va demanar amb tranquilitat.

Zeus va observar el cavaller Jordi i la princesa Etna i va tornar a dirigir-se al seu fill.

—Només vull que siguis feliç.

—Seré feliç si ella és feliç —va assegurar observant la princesa amb amor.

El déu Zeus va acceptar les paraules del seu fill i va alliberar la princesa, que es va dirigir cap el cavaller Jordi.

—Estás bé?

—Estic bé —va asegurar mentre l'abraçava.

—Disculpeu el meu comportament —va demanar Zeus—. Princesa Etna, per aconseguir el teu perdó et regalaré aquesta rosa que mai es podrirà —va afegir fent aparéixer una rosa del no-res i oferint-la a la princesa.

—Gràcies —va dir acceptant la rosa.

Feliços, el cavaller Jordi i la princesa Etna van tornar al seu regne i van explicar al rei tot el que havia passat. Finalment van aconseguir que el rei els donés permís per casar-se i ho van fer aquell mateix dia.