1ª. Un Sant Valentí diferent.
L' Akane estava estirada al seu llit, estava trist, aquest any ho passaria sola. S'acostava Sant Valentí, quan faltava una setmana per a aquesta data i en Ranma va decidir anar-se'n d'entrenament. Ella pensava que ho feia per escapar del seu regal de bombons. El noi no volia bombons d'ella, aquest idiota considerava que aquests bombons eren una bomba per el seu estómac, i ella sabia que aquest desconsiderat tenia raó. Els seus bombons eren un verí ... però aquest any havia decidit regalar-li una caixa de bombons que havia vist al centre comercial, i els havia comprat.
Tot per a res, el noi havia fugit com un covard. Per no menjar els seus bombons, segur que si agafaria els de les seves tres promeses, o els de les noies de el Furinkan. L'any passat totes les noies de la escola li van regalar a en Ranma bombons, totes! Fins i tot la Sayuri la Yuka! Les seves pròpies amigues aquest dia l'havien traït. Aquest dia en Ranma va ser l'enveja de tots els nois de l'escola. Va ser perseguit per tots que volien robar-los els seus regals. En Kuno estava furiós, com un noi tan maco com ell no havia rebut ni una sola caixa, i en Ranma moltes, segur que aquest bruixot encantar a totes les noies.
L' Akane va negar amb el cap, si s'havia anat el noi, ella es menjaria els bombons. A en Ryoga ja li havia regalat la seva nòvia, l'Akari, l'hi va regalar amb antelació, coneixent a el noi podia passar mesos fins que aquest despistat noi la trobés de nou. A en Kuno descartat. A en Mousse, era un bon noi, i es mereixia un detall, però podia atreure la fúria de la Shampoo. Aquesta perseguia a en Ranma, i no deixava que cap noia s'acostés a en Mousse. L'any anterior en Mousse va rebre moltes caixes de bombons, i la Shampoo les va trencar enrabiada, encara que ho negués estava gelosa, no va deixar ni una sana, i va castigar a el pobre noi.
L' Akane es va aixecar del llit, i es va dirigir a la prestatgeria i va agafar un llibre, era el que estava llegint, el va obrir i de l'ell va caure una nota, va reconèixer la lletra de seguida, era d' en Ranma.
Hola Akane:
M'he anat d'entrenament, no sé perquè t'ho dic perquè ja ho saps.
No vull passar un dia com l'any passat, perseguit per aquestes boges, rebent bombons de totes les nostres companyes i perseguit per tot el món.
He amagat aquesta nota hagi on només tu la trobaries. La Nabiki no és tan temerària de registrar en les teves coses.
Sóc a la muntanya on anem sempre d'entrenament, si vols venir veuen, t'estaré esperant. Però que no s'assabenti ningú.
Li he dit a aquestes tres boges i als tres idiotes i a l' Nabiki que anava a un altre lloc, espero que no descobreixin la veritat
Ranma
Pd: aquesta nota s'autodestruirà cinc segons després que acabis de llegir-la.
L' Akane va mirar la nota, Una nota amb autodestrucció ?, va riure, en Ranma havia vist massa pel·lícula boixes i ximples d'espies.
Tot d'una va haver de deixar anar la nota, d' aquesta va començar ha sortir fum, i va cremar. La noia va mirar com aquesta nota es cremava. Com en Ranma va aconseguir que aquesta nota es destruís després de llegir-la? Quan ho veiés ja l'hi preguntaria. La raó de l'autodestrucció era algú que començava per Na i acabava per ki.
L' Akane va trigar dos minuts a preparar les seves coses, a el tercer minut estava sortint per la finestra i a la cinquè muntada al tren que la portaria al costat d' en Ranma.
En Ranma entrenava sense descans, els dies passaven i l' Akane no arribava. Es preocupava, pensava que no havia vist la nota, que l'havia trobat la Nabiki, va negar això últim, si la germana mitjana de la seva promesa l'hagués trobat, ara mateix tindria allà a mig Nerima, incloent a les seves altres promeses, com l' Akane mateixa deia, els seus rivals, les seves companyes de classe i els seus companys, pensar en això li va provocar un calfred. L'any passat va ser un malson, amb tantes noies regalant-li xocolata, tots perseguint. I l' Akane enfadada pel seu èxit amb les dones, però a la fi fins i tot aquesta li va regalar una caixa de xocolata.
