Els dies comencen a ser grisos de bon matí i a les set ja fosqueja. Les roses són seques al jardí, igual que totes les flors autòctones del poble. Les orenetes fa dies que no hi són, ja no les sento mentre esmorzo ni les veig volar quan surto al balcó per berenar. Les fulles agafen colors terra i algunes inclús comencen a caure dels arbres. El vent bufa amb més força i el cel amenaça en diluviar cada dos per tres. La tardor ja és aquí.
Bé, oficialment, comença demà. Però a qui l'importa l'inici "oficial", quan els senyals són tan clares? A mi no, això segur.
Per a mi, la tardor comença en caure la primera fulla o quan cau la primera gota del diluvi que baixarà les temperatures durant dies. Perquè la tardor va d'això, de caigudes.
Les fulles, les temperatures, l'aigua que s'ha estat acumulant als núvols durant setmanes, els pètals de les flors, les ganes d'estar al carrer, l'energia que et dona la calor d'estiu... Tot cau, o baixa d'intensitat.
Per l'altre costat, la tardor també és una estació a on es mouen moltes energies. I no parlo únicament del dia dels morts — o "Halloween", com ha proclamat el capitalisme americà per tot el món, tot i que no deixa de ser una festivitat folklòrica d'origen pagà —, també parlo de les tradicions catalanes: la Castanyera, el dia de Tots Sants, els moniatos al forn i els panellets — acompanyats de moscatell, clar està —.
Dintre de res, els carrers començaran a emplenar-se de "parades" mòbils a on torrin i venguin castanyes i alguns, inclús moniatos. També cauran les castanyes bordes, que sempre s'han usat d'amulets de bona sort i abundància, sobretot si són regalats, trobats o robats.
I els boscos, per molt que perdin fulles, sempre s'emplenen d'unes energies especials, que només la tardor ens atorga.
Els conills comencen a amagar-se als seus caus, però els bolets surten de sota terra. Els únics colors són el marró i el verd de les fulles perenne, però els ocells canten més que mai — més inclús, que a la primavera —. No hi ha flors, però els rius van plens. No hi ha fruits, però s'hi respira bé. No hi ha res i alhora hi ha de tot, aquesta és la màgia de la tardor.
Perquè sí, la màgia existeix. I no em refereixo a la que es veu a les produccions audiovisuals, que fas petar els dits i converteixes a algú en granota, no. Quan dic màgia, em refereixo a l'energia que et donen la terra i la mare naturalesa, el poder de la ment, de canviar el teu estat d'ànim amb uns simples pensaments, les sensacions de ja haver viscut uns fets que t'estan passant per primer cop, les premonicions, sentir coses que no es poden veure ni tocar, les presències inexplicables, les sensacions del cos quan hi ha d'haver canvis de temperatura i totes aquestes "ciències" que encara no s'han investigat — ja sigui perquè no volem com a societat, o perquè encara no estem prou avençats tecnològicament.
Si et pares a pensar, la frase d'Arthur C. Clarke — "la màgia només és la ciència que encara no entenem" —, té molt de sentit.
Relativament parlant, fins no fa molt, es cremava a tota aquella dona que utilitzes plantes per curar a la gent, ja que es considerava bruixeria. Avui dia, aquestes plantes estan estudiades i s'usen per a la medicina moderna.
Abans, es creia que les persones albines eren criatures del diable i eren "sacrificades". Gràcies al fet que s'ha estudiat, ara sabem que les persones albines, simplement són persones que no poden produir melanina — cosa que causa més problemes per ells, que per la resta de la població –. I el mateix passava amb les persones amb heterocromia o d'ulls grocs, liles o vermells, per això ara són quasi inexistents, perquè en aquells temps, els mataven a tots.
I que em dieu de les persones esquerranes? O de les persones amb "deformitats"?
Ara tot això s'ha estudiat i sabem que són possibilitats genètiques, que no tenen res a veure amb el diable o qualsevol entitat maligne.
I de la cuina, que me'n dieu? Perquè cuinar és fer màgia en tota regla: barreges uns ingredients concrets, amb uns mesuratges i ordre específic, amb la finalitat d'aconseguir un "producte" que et dona l'energia per viure.
Recentment, s'ha trobat explicació a un fenomen que tothom anomena d'una forma diferent, però que ningú nega la seva existència.
Les bruixes diem "manifestar" o "intenció", els religiosos diuen "resar" o "orar", els ateus diuen "efecte placebo" i els científics diuen "física quàntica". Com he dit, tots debatem sobre el seu nom, però ningú nega la seva existència.
I fa poc, se li ha donat una explicació de per què existeix i perquè funciona.
Resulta, que el nostre cervell deixa anar unes "onades" electromagnètiques que, depenen de l'emoció que sentim en aquell moment, seran de major o menor "potencia".
La qüestió és, si tu centres totes aquestes "onades" a un únic objectiu, de forma constant i amb un sentiment fort — l'amor és el més fort, per "manifestar" —, ho acabaràs atraient. Per això es diu "el que el cor desitja, la ment t'ho mostra" o "el que desitgis, ho aconseguiràs".
Ara, s'ha de ser realista, perquè no tot depèn de tu. Al món hi ha molts factors que poden alterar o impossibilitar els teus objectius. Per exemple, per molt que "projectis" guanyar la loteria, si no compres un número, mai et tocarà; per molt que "projectis" aprovar un examen, si no pares atenció a classe ni estudies, no aprovaràs; per molt que "projectis" anar a un concert, si no tens l'entrada no podràs anar-hi; per molt que "projectis" tenir un augment de sou, si el teu superior és un capullo, no el tindràs mai.
Doncs així, la "manifestació", existeix i es pot dur a terme, però n'has de ser conscient i has de ser realista en què l'utilitzes i amb quines intencions l'utilitzes.
Molt lligat a aquest tema, tenim l'astrologia. Antigament, era un estudi que es prenia molt seriosament. Molts membres de les altes societats estaven pendents de la posició dels astres per actuar d'una manera o d'un altre. Inclús es van crear "rellotges" de butxaca que et mostraven exactament la posició de cada planeta, per poder-los consultar en qualsevol moment.
Ara tot aquell que es pren l'astrologia seriosament, és considerat boig o bruixa — però sense prendre't de debò com a bruixa —. En part, això es deu a l'excés d'informació que tenim avui en dia — en moltes ocasions, falsa — i a la desconnexió de la naturalesa que patim.
Un cop explicat això, que podríem dir de les premonicions? O de sentir o veure coses que ningú més pot? I dels "esperits naturals"?
Realment són coses "de boig", coses únicament de bruixes o, igual que l'anteriorment anomenat, simplement són "ciències" que encara no entenem?
