Fictober 2023

Dia 2. Exàmens finals

Juliol 1998

- No Hemrs, no em podràs convèncer.- El to de veu era cansat i resignat, havien tingut la mateixa conversa masses vegades.

- Però Harry, si aquest setembre no tornes a Hogwarts, com ho faràs per passar els exàmens finals? No et podràs graduar!!!

-Hermione, no fa ni tres setmanes que s'han acabat els funerals, els homenatges, les celebracions, els tributs... no tinc ganes d'anar enlloc. Només vull estirar-me dins el llit i sortir quan acabi el setembre, o millor encara quan acabi l'any.

L'Hermione el va mirar detalladament, realment no semblava un noi de 17 anys, era com si la vida li pesés. Tenia les faccions dures, les ulleres marcades i tot ell desprenia un aire de cansament extrem. Qualsevol hauria pensat que s'hauria sentit alleugerit de la seva carrega, que a l'haver destruït el seu enemic, la seva amenaça s'hauria tret un pes del damunt, en canvi qui es veia destruït era ell. Com si li haguessin drenat tota l'energia i la màgia. Tot i així no va poder evitar seguir pressionant.

- I jo ho entenc, però...

- Però res, que no hi torno. Que he après més màgia en un any fora de l'escola que en 6 anys de clase. Que passo de que tothom m'assenyali pels passadissos.

- Harry, si de debò vols que et valorin per tu i no per ser un heroi ...

- Hermione Jean Granger, a mí no juguis aquesta carta ni tractis de manipular-me, prou n'he tingut a la meva vida. Penso fer el que em roti i no em rota tornar a Hogwarts! He dit!

L'Hermione va veure que l'havia cagat, havia volgut jugar massa fort i s'havia passat de frenada. La cara d'en Harry estava desencaixada i els ulls li brillaven amb fúria, qualsevol cosa que pogués afegir no seria escoltada.
Era cert el que deia ell, des del final de la guerra que tothom se l'hi havia acostat per veure quin rèdit en podia treure. Els que no l'havien cregut i li havien fet la vida impossible feia tan sols un parell d'anys ara és benegloriaven del seu èxit personal, com si haguessin fet molt més que veure els braus desde la barrera. "Tothom" havia participat al bàndol bo de la guerra, al guanyador, però ningú volia retre homenatge a aquells que en Harry considerava herois, massa ofuscats pels seus propis prejudicis.

Va agafar la jaqueta i només va afegir.

- Està bé Harry, si és la teva última paraula està bé, però si t'ho repenses estaré encantada de saber-ho. Em faria feliç passar un curs més al teu costat sense presions ni preocupacions.

Li va fer un petó a la galta i va sortir per la xemeneia direcció El Cau.

La primera en rebre-la va ser la Ginny, ja ho esperava. Ella volia que anessin a parlar juntes amb en Harry, però veien com havia anat la conversa, estava contenta de no haver cedit, només hauria acabat en una altra discusió de la parella, i en la calma tensa que estaven segurament haurà estat fatal. Una estocada de mort.

- Tornarà?- va preguntar ansiosa.

- No.

- No... -va dir tot processant la resposta- No ens hem vist des del funeral de la Tonks, la veritat pensava que les coses anirien d'una altra manera. Que s'instal•laria aquí i que cursariem l'últim any junts. No sé què fer Mione.

-Dona-li temps Ginny. En Harry està sota molta pressió...

- No ho sé Hermione, ja sé que la seva situació és molt complicada, però pensava que es recolzaria en mi, i que... - No va acabar la frase, es va anar desinflant a mesura que anava parlant.

- En Harry t'estima.

- Si, potser sí. Però jo voldria ser la seva prioritat i veig que sempre hi han altres coses abans... a vegades amb estimar no n'hi ha prou. - Va recollir la poca dignitat que li quedava després d'haver expresat en veu alta tot allò que portava masses mesos pensant i es va refugiar a la seva habitació. Quan va sentir que en Ron baixava per les escales, es va alegrar de no haver-se'l creuat. No el volia veure, no en aquell estat d'ànim.

L'Hermione es va desplomar al sofà fent lloc a en Ron.

- Com ha anat?

- No vindrà.

- N'estàs segura?

- Completament. Està saturat, potser és el millor.

- No tornaràs a insistir?

- No. L'entenc, de fet tampoc necessita passar els exàmens, segur que ja té la carta d'admissió dels aurors, ni tan sols haurà de passar per l'acadèmia si no ho vol, ha demostrat de sobres el seu potencial i la seva vàlua...

En Ron es va remoure inquiet, va passar-se les mans pels cabells dos o tres vegades en un tic nerviós.

- D'això Mione...

- No cal que ho diguis, ja ho sé.

- Jo... ho sento. - va dir afligit.

- No cal, al final potser és el millor, així només haurem de passar un any separats. Jo acabaré els meus estudis a Hogwarts, abans de fer l'ingrés a la facultat de lleis i dret màgic mentre tu curses un any a l'acadèmia d'aurors i fas les pràctiques...

- Com ho saps?- la cara de sorpresa era més que evident.

- M'ha arribat la carta aquest matí, ja he enviat la meva negativa. Mai ha estat en els meus plans ser auror.

En Ron va suspirar lent i llarg, treient-se un pes del damunt. S'esperava una bronca que no havia arribat i no va poder evitar somriure feliç.