Fictober 2023

Dia 7. Cabana al bosc

8 de Juliol de 1994 -- Lluna nova

En una cabanya al mig del bosc, en algun lloc del sud d'Anglaterra, dos homes no sabien massa bé com actuar. Feia massa temps que estaven separats, i tot i que tots dos tenien moltes ganes de tornar a estar junts, tenien masses històries passades sense resoldre. 13 anys sense veure's, ni parlar, sense ni tant sols una carta, els havia distanciat moltíssim. Ja no eren les mateixes persones.

Tots dos estaven drets, un davant de l'altre, al marc de la porta. Un dins de la cabanya del bosc, l'altre esperant fora.

- Vols passar?

-Si, m'agradaria.

El més alt és va apartar una mica, és va girar i va entrar cap a dins. L'altre el va seguir amb una inseguretat impròpia d'ell. Un cop dins, al mig de la cabana, amb les mans a les butxaques i el cap cot, és va esperar que li donés alguna indicació de què havia de fer a continuació.

- Vine, seu al sofà. No estiguis tan cohibit, em posa nerviós veure't tan insegur.

-Ho sento.

- No ho sentis, no se't menjaré pas. - va riure de manera trista.

- La costum, suposo.

- Ja imagino. Has tardat dies a venir. - volia ser suau, però va sonar molest.

- Jo almenys he vingut. Tu em vas deixar 12 maleïts anys tancat allà dins sense fer res per treure'm.

El retret el va compungir. És va aixecar mirant a terra i dissimulant els ulls vidriosos, mentre s'allunyava, no va estar-se de dir:

- Sempre has sabut a on punxar per anar a fer mal. M'alegro de que no hagis perdut facultats.

La realitat era que no se n'alegrava. Va continuar caminant unes quantes passes més fins a desaparèixer en una habitació contigua. Va tornar al cap de pocs minuts amb dues caixes de llauna enormes.

En Sirius se'l va mirar sorprès però no va lograr conectar la mirada amb en Remus, que encara tenia els ulls vidriosos.

- Què són?

Li va allargar les dues caixes per sobre la taula de centre.

- En questa caixa hi ha la correspondència que he mantingut amb diferents persones per convence'ls de que eres innocent. Aurors, membres del ministeri, companys de l'Ordre, en Dumbledore, l'Andròmeda, entre d'altres. Estan classificades per data i remitent. Ningú excepte la Meda m'ha cregut mai. Al final vaig haver de deixar de parlar-ne fins i tot amb ella. Ens interceptaven el correu i ens van estar investigant per còmplices d'assessinat i traïció. Ho sento.

- I l'altra?

- Són les cartes que t'he enviat aquests 13 anys. Les primeres venien retornades directament d'azkaban sense ni tan sols obrir, suposo que mai te les van donar. Després ja ni tan sols les enviava, només les escrivia amb l'esperança de poder donar-te-les algun dia. Sembla que aquest dia és avui.

En Sirius va allargar la mà per posar-la sobre la del seu company, però en Remus la va retirar abans de que el pogués tocar.

- Moony, jo...

- No Sirius, està bé. Em fa mal que no confiïs en mi, que no m'expliquessis res del que tenies intenció de fer. No passa res, fa mal. Molt. Però segur que no és res comparat amb el què has passat tu. Me'n vaig a dormir, necessito descansar. Sigues lliure de fer el que sentis, de llegir les cartes, de cremar-les, de quedar-te, de marxar. Fes el que vulguis, jo t'he esperat 13 anys i ho continuaré fent.

- Moony...

No va dir res més. No va poder dir res més, la veu se li va trencar completament. En Remus es va aixecar. Li va apretar l'espatlla al passar pel seu costat i es va dirigir a l'habitació. Realment estava cansat, tot i que ja feia pràcticament dues setmanes de la última lluna plena, la transformació l'havia deixat esgotat i tots els últims aconteixements massa tens com per dormir en condicions. És va treure els pantalons i la camisa, i es va posar dins el llit només amb boxers. Li va costar, però finalment es va poder adormir.

A la sala, en Sirius obria la primera caixa amb nerviosisme. Va treure'n diversos feixos enllaçats per llegir-ne només el remitent. No es va atrevir a anar més enllà. Va agafar l'altra caixa i no va poder evitar acariciar les cartes ordenades. En va agafar una a l'altzar. Va trencar el segell de lacre i sense mirar la data en va llegir un paràgraf qualsevol.

"... Ha passat una altra lluna, cada cop és pitjor. La matallops no serveix per res, ni em calma ni m'ho fa més fàcil. El llop està més a la superficie que mai, més enrabiat que mai, més trist i desolat que mai..."

Va deixar de llegir, se li feia massa feixuc el que estava llegint. La va deixar al seu lloc i en va deslacrar una altra. No sabia si era posterior o més antiga a la d'abans.

"... Últimament només t'escric després de les llunes, no és just. No és just que només t'expliqui lo malament que ho passo. Però és que no tinc notícies bones, cap ni una. No hi ha ningú disposat a ajudar-me. En Dumbledore no em vol dir si tu eres el guarda secret o no. Es obvi que no. Mai hauries traïcionat en James, abans t'hauries deixat matar. Però si no eres tu? Qui? En Peter? Sirius si us plau, diga'm que no va ser en Peter qui ens va traïcionar..."

La va deixar de banda i en va obrir una altra. Aquest cop en va escollir una de les que semblaven més recents. No es va equivocar.

"...Sé que has tornat a entrar a Hogwarts, li hauria de dir com ho fas a en Dumbledore però no en sóc capaç. Sé que mai li faries mal al nostre cadell.
En Harry és increïble, és dolç i amable com la Lily; i valent, decidit i temerari com en James. Serà un gran mag, de fet ja és un gran mag! Quin nano a tercer sap conjurar un patronnus mínimament corpori? Li hauria d'ensenyar a ser animag. De fet, li hauries d'ensenyar tu, jo només en sé la part teòrica. Què creus que seria? M'agradaria que fos alguna espècie de cànid o potser un animal del bosc. Us trobo tant a faltar. Et trobo tant a faltar.
Alguna cosa em diu que busques algú dins l'escola i és obvi que no és en Harry. Espero que sigui la clau per demostrar la teva innocència. No saps com desitjo que siguis lliure, que restableixin el teu nom, que s'aclareixin que va passar 13 anys enrera. M'agradaria tant que poguessis recuperar la custòdia d'en Harry i poder viure tots tres junts. Seria un somni fet realitat. Sé que no sóc just amb en James, la Lily i en Harry, però no puc evitar pensar que per fi tindria una familia. A vegades m'espanto lo egoista que puc arribar a ser. Vaig demanar la tutela a en Dumbledore ja fa anys, i s'hi va negar rotundament. És veu que ser comprensiu amb un licàntrop està bé només de cara a la galeria. En el fons pensa que sóc una merda, com la resta. Encara no sé perquè m'ha donat plaça de professor aquest any. Suposo que perquè l'interessava, mai fa res que no li serveixi pels seus propòsits.
He estat buscant com un desesperat el mapa per poder-te trobar, ets massa fonedís. En Flich no em deixa regirar la seva habitació d'articles confiscats i tampoc és que pugui demanar una ordre de registre. Et vull ajudar Siri, però no sé com fer-ho.

El teu llop."

En Sirius va plegar la carta amb llàgrimes als ulls. La va tornar al seu lloc i en va acariciar la resta suaument. Després va sospirar i va tapar la caixa. Es va netejar els ulls humits i es va aixecar, amb pas decidit va anar cap a l'habitació on dormia en Remus. És va aturar a la porta. La nit era fosca i sense lluna, però tot i així entrava prou llum per la finestra de la cabana. És va recrear en el perfil perfecte del seu llop. Els cabells li queien damunt la cara, però tot i així no podien dissimular les faccions afilades. Els pòmuls és veien més marcats del que realment eren per culpa de les ulleres violetes de sota els ulls. Va acariciar el perfil del nas amb l'índex, sense adonar-se que s'havia agenollat al costat del llit, i no va poder estar-se d'estirar-li el llavi inferior amb l'índex i el polze. Va passar els artells per la mandíbula, notant com rascava la barba de tres dies. Li va acariciar les galtes i li va deixar un petó als llavis. En Remus es va remoure i va correspondre en pocs segons tot i que no va arribar a despertar-se.

En Sirius es va despullar i va entrar al llit. En Remus li va fer lloc entre els seus braços.

- T'has quedat.

- No marxaria mai del teu costat per pròpia voluntat.