Fictober 2023

Dia 9. Cuques de llum a mitja nit.

Estiu del 1999

En Fred donava voltes al llit, els últims aconteixements no el deixaven dormir tranquil. Va sortir de l'habitació que compartia amb el seu germà al Cau i va baixar cap al porxo. La nit d'estiu convidava a pendre la fresca.

- Ei... Què fas aquí? - Va dir mentre s'asseia al costat d'una noia asseguda als esglaons de la porxada.

- Pensar...

- Pensar?

- Necessitava aire, sortir, respirar. Dins m'ofegava. Has vist les cuques de llum? Són precioses. - Va dir ella sense girar-se a mirar-l'ho, la vista fixa endavant evitant qualsevol contacte visual.

- Les cuques de llum sempre són precioses a la mitja nit d'una nit d'estiu, com avui. Però no em tractis d'idiota. No em canviïs de tema.

- No puc Fred...

- Què és el que no pots Angie?

- Eii - Va fer un noi rera seu per anunciar la seva presència.

- George... - Per primera vegada estava fustrat per la presència del seu bessó. No veia que era inoportú?

- Què feu aquí?

- Disfrutar de l'espectacle de les cuques de llum, no Angelina? - Va contestar en Fred amb sarcasme.

- Són precioses. Però no em prengueu el pèl, que feu aquí? Per què no esteu dins dormint? És més de mitja nit.

L'Angelina es va sorprendre per la resposta d'en George, pràcticament calcada a la que li havia donat en Fred un parell de minuts abans.

- Ho veus Fred... És per això... no em puc decidir... Prefereixo no haver de triar.

- Què has fet Fred?

- Tu també li has demanat per sortir George?

En Fred i en George van tenir una de les seves converses privades. Un parell de mirades, algun gest imperceptible per als altres i de cop sense dir res un parell d'assentiments.

- Angie amor, no has de triar...

- ...som bons germans...

- ...millors que bons germans...

- ...sabem compartir...

- ...ens agrada compartir...

- ...no has de triar entre nosaltres...

-...si tu no vols.

Es va quedar en silenci recordant el seu últim curs a Hogwarts. Estaven tan plens de vida i sentien que tenien tan poc temps per viure-la. Tots 4 eren membres de l'E.D unes de les poques coses bones que va portar aquell curs. La por era present en cada moment, sobretot des de Nadal i l'atac al pare dels seus bessons preferits. Hauria de dir el seu sogre? Va fer que no amb el cap. Totes les experiències viscudes a Hogwarts s'havien de quedar a Hogwarts. No era realista el que en Fred i en George demanaven. De fet haurien de ser ells qui triessin. Que un es quedés amb ella i l'altra amb en Lee. Ella els estimava a tots dos per igual, li era indiferent un o l'altre. Que triessin ells. I ja estava problema solucionat. Preferia mil cops tenir-ne només a un, que haver de pensar en rebutjar un dels germans. Quin podria rebutjar? En Fred, en George? Cada un era una de les cares de la mateixa moneda, impossibles de separar. I el que proposaven? No haver de triar? Tenir-los a tots dos? No era realista ni moral. Quina mena de vida se suposava que seria aquesta? Ella és volia casar, tenir fills, formar una familia...? Com se suposa que es fa això amb més d'una parella? Com se li explica a una criatura que té més d'un pare i una mare? Si tot just la societat començava a acceptar les parelles homosexuals, com havia d'acceptar una multiparella? Hi havia realment un nom pel què proposaven? No, no estava bé. Havia estat divertit a Hogwarts, però ja no eren adolescents, eren adults i els adults no fan aquestes coses. Havia estat extraordinari mentre eren adolescents experimentant totes les seves fantasies sense control, però ara eren adults. Els adults es regeixen per les normes de la societat, encaixen amb el què s'espera d'ells i no van per la vida donant via lliure als seus capricis. No?

- Ja no estem a l'escola, aquesta època ja ha passat. Som adults. Les coses no funcionen així...

- Exacte, som adults...

- ...les coses, poden ser exactament com vulguem que siguin.

- I en Jordan? On queda en Lee si jo us trio a tots dos?

- Exactament on ell vulgui quedar...

- ...amb tots dos també o amb tots tres si vosaltres dos també o voleu.

Es va enrojolar furiosament mentre li venien a la memoria les imatges d'un dels seus primers encontres. En Lee i en Fred besant-se, despullat-se un al l'altre amb veneració mentre ella s'ho mirava des d'una butaca, despullada, calenta i humida. Mai havia estat tan excitada. Era una de les primeres fantasies que l'hi havia explicat a en Fred, que aleshores era el seu xicot. Veure'l amb un altre noi. Pensava que mai es cumpliría, que poc que el coneixia llavors. No va tardar a convencer el seu germà i al seu xicot. A partir de llavors, tot s'havia tornat molt més entretingut i la línia que definia les dues parelles es va anar diluint fins a no saber qui sortia amb qui. Només hi havia una línia vermella que mai havien traspassat, els dos bessons mai havien tingut sexe directament. Havien participat amb trios amb ella. I amb en Lee, però sempre respectant aquesta bandera vermella. Pervertits si, llibertaris també, sexualment alliberats sempre, però mai, mai, mai incestuosos.

- Eii, si jo vull què?

La veu d'en Lee la va treure dels seus pensaments.

- L'Angelina no pot triar entre nosaltres...

- Jo tampoc... - En Lee es va encongir d'espatlles mentre ho deia, com si fos el sentiment més obvi del món.

-  Ho veus Angie...

- ...solucionat!

- Això Angelina, vols dos novios o tres?

- Lee, et va bé amb dos xicots o també vols una xicota?

- I vosaltres? - per primera vegada l'Angelina i en Lee van parlar amb sincronia.

- Nosaltres què?

- Amb un xicot i una xicota i un germà per metamor en faig prou.

- No em va massa el rotllo incestuós...

- Com si fos la primera vegada - va apuntar en Lee. L'Angie va quedar confosa, hi havia alguna cosa que ella no sabía?

- Allò va ser casual,  petons amb llengua poca cosa més...

-...només per agafar experiència.

- Era molt innocent!!!

- Nois... Fred, George... No em feu això si us plau. No em feu escollir a mi. No em porteu pel mal camí...

Cada vegada que obria la boca per donar un dels seus arguments, la veu li sortia més dèbil. Ni ella mateixa es creia els seus arguments.

En Lee es va asseure darrera L'Angelina amb una cama a cada costat del seu cos, la va abraçar i li va fer un petó a la nuca.

- Si ella no pot triar entre vosaltres, jo la trio a ella, problema solucionat, serem un matrimoni la mar de clàssic i tindrem un munt de fills morens amb el cabell rinxolat i els ulls negres.

A l'Angelina li va passar per davant la vida. Altra vegada el temps que va estar sense els seus pèl-rojos. No estar al costat d'en George quan va perdre l'orella la va desesperar, sabia que estaven bé però necessitava més. En part la tranquilitzava que estiguessin ells tres junts, i cada nit els escoltava a la radio clandestina. Però allò era la guerra i ella no tenia massa a oferir a part d'amagar-se, resistir i estar a la retaguardia pel què la poguessin necessitar. Va tornar a reviure l'accident d'en Fred a la batalla de Hogwarts, les setmanes que havien passat a Sant Mungo entre la vida i la mort, l'angoixa, la por. El que li proposaven l'aterrava però no per la proposta en si, sinó pel què podien dir de la manera de viure que li proposaven. És que ells no tenien cap por? Va treure el costat Griffindor, la valentia i la lleietat a ella mateixa però també als seus homes. Finalment ho va tenir clar. A la merda tot, a la merda tothom, a la merda el que poguessin pensar d'ella. Tenia dret a intentar ser feliç. Tenia dret a fer feliç a les persones que més estimava. Si ells tres ho tenien clar, ella s'hi tirava de cap.

- Ho sento Lee, però ells no es queden fora. Nois, no sé com, però farem que funcioni.