Fictober 2023

Dia 10. Anar amb bicicleta.

22 Desembre de 1999 (dia de la fusta del Jul)

- Harry James Potter!!! Espero pel teu bé que aquest regal no hagi estat idea teva!!!

Quan en Remus Lupin s'enfadava feia por. Sortosament no era gaire sovint, però feia por de debò. Com en aquest moment. En Harry va empassar saliva de manera pesada, la suor freda li corria per l'esquena i el pols se l'hi havia accelerat de manera notòria.

Sí, havia estat idea seva, però després de veure la reacció d'en Remus qualsevol ho admetia. Feia por, semblava que en qualsevol moment li arrancaria la jugular. Ell era valent, però no idiota. Va mirar en Sirius amb ulls de gos abandonat suplicant ajuda. En Sirius encara era més covard que ell quan es tractava d'en Remus. El molt fill de puta es va convertir en gos i va fugir cap el jardí.

- Sirius Orión Black!!! Entra ara mateix a casa si no vols que la teva pell decori una de les parets d'aquesta sala.

Davant l'amenaça en Sirius va girar cap a casa, les orelles ajupides, la cua entre les cames i ploriquejant de manera llastimosa es va arraulir als peus d'en Harry, sense atrevir-se a tornar a la seva forma humana.

En Remus es va apretar el pont del nas amb l'índex i el polze, va sospirar profundament i va mirar en Teddy que estava al seu món explorant la seva escombra de joguina.

L'escombra de la discòrdia, el segon regal que en Harry havia fet al seu fiol per les festes de Jul.

Ho havien parlat mil vegades amb en Sirius, no volia que el seu fill volés abans d'anar a Hogwarts, i mil vegades havien acabat discutits, emprenyats i amb una vaga de sexe que cap dels dos desitjava. Però no hi havia manera, tenien punts de vista molt diferents alhora de criar en Teddy, i a en Remus no li agradava jugar la carta de que era el seu fill. No li agradava perquè no ho creia. Sí, ell era el pare biològic, però en Sirius havia estat present a la vida del nen desde que tenia pocs mesos. Li havia obert les portes de casa seva, li havia facilitat recursos als que ell no tenia accés. Era un bon pare, massa pura-sang i massa consentidor, però bon pare al cap i a la fi.

Va reunir tota la paciència que li quedava, que no era massa, recapacitant gairebé preferia que el seu home no hi hagués tingut res a veure. Sí, que fos una idea original d'en Harry li estalviaria molts maldecaps amb en Sirius. Almenys no se sentiria traït.

Va respirar profundament i va continuar.

- Harry, si us plau, em pots explicar perquè t'ha semblat una bona idea regalar-l'hi una escombra de joguina a en Teddy? Sobretot quan ens has sentit discutir amb en Sirius un milió de vegades per aquest tema?

En Harry va dubtar, no sabia si era millor contestar o continuar callat. Al final va suposar que callar només allargaria el problema així que va parlar. Va intentar recopilar mentalment totes les raons per les quals l'havia comprat i formar un discurs, que almenys fins al seu cap, sonava coherent.

- És el segon dia de Jul, dia de la fusta, l'escombra és de fusta, així que és un regal apte. Se que no le fet jo amb les meves mans, que és un altre dels requisits, però sóc soci inversor de la botiga d'en Lee Jordan. I no, abans de que ho pensis no està embruixada pels bessons. Sortilegis Weasley i Air L.Jordan no tenen res a veure, son dos negocis totalment independents i que l'únic punt en comú és que sóc inversor en tots dos, i bé la relació poliamorosa que tenen entre ells. A més l'escombra està assegurada contra caigudes accidentals, limitada a dos pams d'alçada i a una velocitat màxima de 3km/hora.

- Tot i així no m'agrada!

- Remus, també hihaunapartemocional - va parlar cada cop més depressa sense separar les paraules i acabant en un murmuri.

- Digues... - En Remus ja sabia per on anava en Harry, tot i així no li volia posar fàcil. Sabia que si treia aquest argument tindria la batalla perduda, per tant es resistia a donar-lo per vàlid si en Harry no el verbalitzava.

- Remus, tu ja ho saps. La Raig de foc... La Raig de foc va ser el primer regal de veritat que em van fer a la meva vida. Saps el què és esperar fins els 13 anys per desembolicar un regal de debò? Sense menysprear el jerseis de la Molly, però va ser la primera vegada que em van regalar alguna cosa perquè sabien que m'agradaria i que em faria il·lusió.

- Ho sé Harry, jo hi era quan la vas rebre. Ho recordo perfectament. Quan fèiem les primeres classes de patronus pensava que era un dels teus records escollits.

En Sirius va deixar la seva forma de gos i el va abraçar.

- No va ser el primer regal que vas rebre.

- Ho sé, sé que a l'edat d'en Teddy me'n vas regalar una de molt semblant. Però no ho recordo.

- Jo si. L'escombra que et vaig regalar quan tenies un any va ser l'últim regal que et vaig poder fer, el Jul següent ja estava a Azkaban. El primer que et vaig regalar quan vaig sortir-ne, va ser una altra escombra.

- Està bé!!! Em rendeixo!! Però tingueu molt clar que anar amb escombra no és tan senzill com anar amb bicicleta!!

- Bicicleta? Què és això?

- Una cosa muggle, pensava que les coneixies Sirius.

- Jo mai he anat amb bicicleta. En Dudley en tenia una, però a mi mai m'en van deixar cap. Ningú me n'ha ensenyat mai.

En Remus va veure la seva oportunitat per postposar una mica més el tema de l'escombra.

- Ok, fem un tracte: en Teddy es queda amb l'escombra però no la farà servir fins que vosaltres dos sapigueu anar amb bicicleta.

- Ok

- Perfecte, una andròmina muggle no podrà amb mi.

L'endemà hi havien tres bicicletes amb un enorme llaç a cada una. En una d'elles, òbviament la que era per en Remus, hi havia una cadireta per passejar en Teddy.

Tot plegat no va ser tant fàcil com havien pensat en un primer moment i per desesperació d'en Harry i en Sirius, en Teddy no va poder fer servir l'escombra fins a l'estiu següent quan ja tenia dos anys i un parell de mesos.