Era un dia normal a casa a la piscina amb la meva família i la amiga de la meva mare, la Ester, m'estava banyant quan de sobte va sonar el timbre, vaig pensar -Qui serà?- observant veig baixar un noi molt guapo, ràpidament vaig a la piscina perquè m'ha causat molta impressió. Quan arriba a la taula observo el seu somriure que il·lumina tota la sala, la meva mare em diu:
-Natàlia vina a saludar!- tímidament vaig cap allà i li dic:
-Hola...- Oh, no! crec que estic vermella, em sento davant seu.
-Hola, em dic Jan! Com estàs?- Em respon somrient.
-Bé, i tu?-
-Beee, ara he d'anar a treballar, quina mandra- diu rient-se.
La meva mare interromp dient si vol un cafè o alguna cosa, ell respon:
-No gràcies!
- Quin cotxe més maco que tens, es un golf?- Li pregunta la meva mare.
-Sí, un mk 5, però l'he tonejat molt i ara li posaré tub d'escapament perquè faci més soroll.- Respon amb confiança.
-Bueno haig de marxar que entro en 20 minuts, adeu!- diu aixecant-se.
-Que vagi bé i vine quan vulguis- respon la meva mare.
El veig marxant, deixant-me una sensació estranya, se m'havia quedat la seva mirada clavada.
YOU ARE READING
La persona menys esperada
RomanceHa començat l'estiu i la Natàlia l'aprofita al màxim, fins que un dia coneix a en Jan sense saber quina influència tindrà ell en la seva vida.
