.
-0-
Epilog.
.
Un lloc on amagar-se
-0-
.
.
L'Akari era cambrera a la cafeteria d'un petit poble, lloc de pas. Transitant per una multitud de camions i altra gent que parava per menjar i seguir el viatge, sense quedar-se.
Si algú pensava que aquella noia, de petita estatura de llarga cabellera de cabells verds, oferia alguna cosa més que el que aquella cafeteria teniaa el menú, aquell algú estava totalment equivocat. Més d'un havia entès aquesta equivocació per les dolentes. L'Akari podia ser una jove educada i dolça, però ell que intentava que li servís una cosa que no era al menú podia sortir literalment escaldat, l' aigua calenta de tetera havia caigut damunt de més dun que havia tingut les mans molt llarges.
La noia va arribar a aquest poblet amb gairebé vint anys, embarassada, semblava fugir d'un passat fosc, buscant una nova vida. Ningú va preguntar res, era una fugitiva com molt en aquest poble
Era alegre i bona noia, però els seus ulls es veien moltes vegades trist, i de vegades pronunciava un nom, el nom d'un home. Ella no va explicar res sobre el posseïdor d'aquest nom, ni del pare de la nena que va tenir mesos després d'arribar-hi, encara que tot van suposar, que el pare de la nena i l'amo d'home pel qual sospirava l' Akari era la mateixa persona.
Ningú no li va preguntar pel seu passat, ella no va explicar sobre el seu passat. L'Akari volia oblidar, però li era impossible fer-ho, només veure la seva filla per recordar el pare de la criatura, i no necessitava veure-la, el jove del que va fugir sempre apareixia als seus somnis. L'aire li portava la seva veu cridant-la, el veia a cada cantonada. Cada dia havia de reprimir el desig de tornar a casa i abraçar-lo, cada dia temia trobar-se'l, era el pitjor temor que ell la trobés, perquè no tindria valor de resistir-se al que li demanaria ell. Tenia por que la trobés i li donés males notícies, que estava casat, que ha formava part de la seva vida, que per ell tant sols era una germaneta a la que deuría porta a casa.
Se n'havia allunyat per no fer-li mal, ja li havia fet prou mal, s' havía allunyat perquè ell fos feliç, però ella no ho era, ni ho seria.
Havia de dissimular amb la seva filla i la gent d'aquell poble, però una vegada a la soledat de la seva habitació, plorava, s'havia allunyat del seu estimat perquè fos feliç a costa de la seva felicitat.
Aquella nit, al llit va mirar a la seva habitació, estava tan sola, se sentia tan sola. Va plorar i va pronunciar el nom del seu estimat, però aquest no va venir a buscar-lo, no va venir a bandejar la solitud de la seva vida.
-Ell no vindrà per mi, ni tan sols sap on sóc. Mai no apareixerà a la cafeteria per treure'm de la meva vida avorrida. Mai no havia de fugir de casa, ell m'estimava i jo a ell. Ens vam prometre de nens. - va enterrar el cap al coixí i va augmentar els seus plorar- ara ell estarà casat i s'haurà oblidat de mi.
-Mama, per què plores?, et fat mal la panxeta?, vols que et doni un petonet perquè se't passi? aquesta noia era un amor, però Per què no només en aparença s'havia d'aparèixer el seu pare?
-No el meu tresor, és que m'he recordat de la pel·lícula que hem vist avui he tornat a plorar.
-Era una pel·lícula trista, per què es va morir la mami del cervatell?
YOU ARE READING
Un lloc on amagar-se
FanfictionL'Akari Unryu viu en un petit poble, havent deixat enrere tot, aguantant la solitud i el desanimo. Què passarà quan algú que va conèixer tornarà a creuar-se pel camí. Continuació de ' La mansió Saotone'