Un lloc on amagar-se

El retorn de l' Akane

.

-0-

Epilog.

.

El retorn de l' Akane

-0-

.

.

L' Akari, ara de nou Akane, anava a la Mansió Saotome, durant el viatge, que van allargar el van  voler, en Ranma va explicar a l’ Akane el que había passat durant la seva absència.
-Anava a la universitat, en les meves estones lliures et buscava, vaig viatger per tot el Japó, visitava cada poble, vaig descartar la ciudats grands.
-Per què?
-En un poble petit és mes fácil amagar-te. Ningú no et pot reconèixer i delatar.
La noia va assentir, en Ranma vas ser llest, és lo mateix que va pensar ella.
-Segueix comptant.
-Quan vaig acabar la uni em vaig dedicar a buscar-te amb completa llibertat, anava a tornejos i vaig enviar a buscar-te a diversos detectius- va sospirar amb frustració- tots van tornar amb les mans buides.
-Et vas frustrar!
-Si, ho vaig fer.  Només visitava els meus pares i el teu poques vegades.  Aquesta casa estava plena de records, records de tu.  Cada cop que anava la trobava buida, buida de tu. No podia estar més de dos dies a casa.  Aquella casa m'ofegava.
La noia va mirar a en Ranma.
-Et vaig fer mal, molt de mal- estava plorant- jo vaig voler que fossis feliç, sense tenir al teu costat una dona amb el meu passat.
-Ja vam parlar d'això en el passat!-va cridar en Ranma, espantant a la Ranko-aquell passat està mort, tu no vas tenir la culpa, no vas demanar  tu.
-Estàs enfadat papi? -va preguntar la nena.
-No, la teva mare i jo sempre ens hem barallat per ximpleries.
El viatge va continuar, en Ranma va continuar explicant.
-Els meus pares i el teu segueixen igual.  L’ Oncle Soun sembla més ancià del que és.  La teva fugida i…- no podia dir això davant de la Ranko. No podía dir res de la Nabiki.
-Tens pares, papi?, i la mamí també té pares?
-Els meus pares són en Genma i la Nodoka, són els teus avis.  I el pare de la teva mami és en Soun, és el teu avi Soun.
- Que bé!, Tinc avis! - va cridar la nena excitada, aplaudint, però es va aturar i va pensar- I la mami de mami?
Els pares de la nena es van quedar callats, era una preguntes que no s'esperaven, encara que era obvi que la nena ho preguntés.
-La meva mami va morir- l’ Akane parlava entertallada, se li van omplir els ulls de llàgrimes- la meva mami va morir, no tinc mami.
-Per què va morir?- la nena estava nerviosa.
-Es va posar malalta i va morir.
-Jo volia conèixer-la-la nena es va posar a plorar-jo volia veure la meva àvia.
-La teva àvia es deia Naoko, Naoko Tendo- tenies una àvia molt maca, la teva mare s'hi assembla a ella. Ens cuidava molt a la teva mare i mi. La meva mare ens feia estudiar.
-Ens explicava contes i ens ensenyava cançons, jo t'he cantat moltes d'aquestes cançons. Però ens renyava després d'una entremaliada.- l’ Akane va somriure- la trobo molt a faltar.
-Algun dia aconseguiré la cura de la seva malaltia i se la donaré, i així podrà estar amb tu i jo la coneixeré.
Els dos adults van riure, que ocurrències les de la nena.
-Pararem al proper bar, dinarem i descansarem. Buscarem un poble i buscarem un lloc on dormir i fer turisme.-l’ Akane i la Ranko van estar d'acord.
A l'hora d'això van parar a un bar.
-Una cafeteria, semblant a la que jo vaig treballar, un poble semblant al que jo vaig viure- en Ranma va mirar la seva futura esposa, ho havia dit amb llàstima.
-Un poble semblant als molts pels molts que jo vaig passar, esperant-te trobar. De poble així en trobaràs molts. Plens de gent que ha fugit de la seva vida anterior, com vas fer tu.
Ella es va agafar de l'espatlla del noi, feia anys que no ho feia, va mirar a en Ranma i va somriure amb tristesa.
-Has passat per mals temps. Quan érem uns adolescents, et van fer això que tu i jo sabem- no podia parlar davant de la Ranko lo que en Happosai li va fer a l'Akane-. - Quan això es va solucionar vas fugir, però ara estaràs amb mi, i no deixaré que et passi res.
-Ni jo a tu.- va recordar alguna cosa- respecte a la teva cosina, S'ha solucionat alguna cosa?
En Ranma va negar.
-Ella segueix per aquí. Ja saps com apareix. No sé com dir-ho a la nostra petita Ranko, que hi ha algú amb el mateix nom i semblant a ella… i a mi.
-Vull gelat!- va exigir la nena.
-No!, has de dinar, no pots menjar dolços com dinar.
-Després si t'ho menges tot tindràs gelat-en  Ranma va mirar a l’Akane- em sembla a mi o això ja ho he sentit abans.
-Ens ho deia la teva mare i la meva quan demanàvem gelat per menjar.
Tots dos van riure, mentre la nena els mirava somrient.
Havien menjat i l’Akane va entrar al bany, quan anava a sortir, la porta es va obrir i van entrar dues dones i un home. La noia es va sorprendre, aquell home era…
  .
En Ranma estava esperant a l’ Akane, ja havien pagat la consumició, preguntaria a les cambreres per l'hotel del poble, quan l’Akane va sortir corrent del bany.
-Hem d'anar-nos!- va dir la noia en passar pel seu costat. A l'instant va saber que estaven en un bon embolic.
El jove va agafar la Ranko en braç i va sortir corrents darrere seu.
-Què passa?- va preguntar en Ranma.
-M'estan perseguint, ens està perseguint.
-Qui?-va preguntar el jove.
-Ell, el meu assetjador, del qual tu em vas defensar a la meva feina.
-Què vol? No ha après? Què vol?
-Va ser un dels que…- va mirar la Ranko- ja saps. Quan va sortir de la presó, va saber que jo havia escapat, i que algú va acabar amb l'organització d’ en Happosai. Va aconseguir diversos negocis d'aquest vell. Quan em va veure a la cafeteria va voler que ho seguís i fos la seva… primera... volia utilitzar-se, com van fer en el passat. ho he deixat atordit, a ell i a les dues dones que anaven amb ell
En Ranma va entendre què li va voler dir l’ Akane. Aquest home era un dels clients d’ en Happosai, va ser un dels que van violar a l’ Akane. El jove es va enfurismar, no deixaria que aquesta escòria complís els seus plans que Akane fos de nou… com quan era adolescent.
-El mataré!- va grunyir el jove.
-Ara no podem, hem de fugir, tenim amb nosaltres a la Ranko.
Es van muntar al cotxe i va començar la fugida.
Quan la Ranko es va adormir, la seva mare li va explicar a Ranma el que va passar al lavabo.
-Va entrar aquell home amb dos sequaços, en va deixar dos més vigilant la sortida.- l’ Akane va respirar- i em va explicar que m'estimava per a un bordell, em vaig negar, ell va dir que m'anava a portar si o si. Que t'atacaria a tu i a la Ranko.
-No podrà. Només són cinc o sis podem desfer-nos-en.
-Si, podrem, però tenim la Ranko amb nosaltres, i té més homes.
En Ranma va mirar de banda.
-El bosc, portem-lo al bosc, si ens segueixen…
Hores després en Ranma i l’ Akane, s'havien endinsat al bosc. Sabien moure's-hi. Els seus perseguidors anaven darrere seu, gent de ciutat, el més a prop d'un bosc que havien estat un documental.
-Hem de trobar-los, no serà tan difícil, porten una nena. Això els farà anar més lent.
-Es fa de nit, hauríem de tornar- va dir un dels sequaços- baixaran la temperatura, nevarà.
-No!, vull aquesta noia, era molt bona, - ho va pensar- encara que era com fer-ho amb una nina. Ni es movia, i després vomitava, cal treure-li aquest vici.
-No et deixarà que la toquis, vaig sentir que va lesionar més d'un.
-La doblegaré, utilitzaré la seva filla com a ostatge.- va mirar els seus sequaços- no mateu la dona i ni la nena… a l'home em dedicaré jo a matar-lo.
Aquella nit va nevar, els perseguidors anaven caminant amb prou feines. Van anar caient un darrere l'altre. Van ser trobats a la primavera amb el desglaç.
Aquella nit en Ranma i l’ Akane, es van refugiar en una cova a dalt d'una petita muntanya, anaven ben protegits, a part van encendre un foc per escalfar-se. Des de la seva posició van veure caure l'un darrere l'altre a els seus perseguidors.
.
El viatge va continuar sense problemes, encara que van trigar una estona a encendre el cotxe, el fred que va fer va estar a punt de congelar l'aigua del radiador.
De l'incident amb l'assetjador la Ranko no en va saber res, per a ella va ser una acampada amb els pares.
Va passar per molt de pobres, es van aturar a alguns, un dia o dos de descans. Era un viatge sense pressa, després de tant de temps fora de casa els importava poc sense trigaven un dia o dues setmana més a arribar
Al final van arribar a la Mansió Saotome, la Ranko la va mirar i va bufar.
-Quina casa més gran!, és teva pare?
- No, legalment és del meu pare, de la meva mare. Però allà hi viuen moltes persones, és la casa de tots els que hi vivim, i ara viuràs tu.
-M'agrada, podré jugar a aquest jardí, i tenir una habitació per a mi. – la nena estava nerviosa, volia baixar del cotxe i posar-se a córrer.
I això va fer quan va baixar del cotxe.
-Està fent el mateix que fèiem tu i jo de nens.
-Doncs unim-nos a aquest joc, Ranko!- va cridar en Ranma- juguem a agafar!, Ens ha d'enganxar la teva mare!
I tots tres van començar a jugar i a riure.
-Després d'uns minuts, en Ranma va mirar l’ Akane i a la Ranko.
-Hem d'anar a casa, hem de dir que hem arribat.
-Si, Hem d'anar a…- va veure que el seu amic d'infància planejava alguna cosa-Què penses fer?
En Ranma va fer cara de nen entremaliat.
-Doncs…- i li va explicar a Akane el seu pla.
.
En Soun va obrir la porta principal, se'l veia cansat i vell. Els seus ulls estaven tristos. Va mirar els que havien picat amb tanta urgència.
-Ranma! Com és que piques amb tanta urgència? Si t'ha sentit la teva mare tindràs bronca segura, no t'hem educat per ser tan impacient.
-M'estic pixat, necessito anar al bany.-El noi semblava tenir pressa.-no m'aguanto, oncle Soun deixar-nos passar, si us plau!
-Jo, també tinc pipi, se m'escapa el pipi-en Soun va deparar a la nena que anava amb Ranma.
-Ens morim de gana, tinc molta gana.-en Ranma, va demanar menjar- en menjaria un bou.
-Jo tinc més gana que ell. Em menjaria una balena.
I els dos nouvinguts van començar a marejar el pobre Soun que cada cop estava més enfadat. L’ Akane amagada mirava com entre en Ranma i la Ranko enfadaven a en Soun. Feien la mateixa malifeta que ella i el fill dels Saotome van utilitzar centenars de vegades.
-Ranma no ets un nen!- va cridar en Soun furiós- no és propi de tu fer això. Ho feies quan eres nen amb l’ Akane, però aquests temps ja han passat. –va mirar la nena amb curiositat– i aquesta nena, Qui és?
-Ella és.. la meva filla.
-Tu… tu..? , filla?
-Si, la meva filla, la seva mare es diu Akari Unryu, ens coneixem de tota la vida, des de que eren petits.
En Soun va mirar el noi furiós, amb l'escusa de sortir a la recerca de l'Akane, se n'havia anat amb una altra, aquest noi era un mentider. No es va adonar del somriure entremaliat del jove.
-Ets un…!-en Soun saltaria sobre el jove, però la nena es va interposar entre ells.
-No deixaré que ataquis al meu papi, el vaig conèixer fa pocs dies, però el defensaré de tu. - en Ranma la va mirar orgullós.
-No es pot negar de qui és filla- va pensar- té el mateix mal geni que la seva mare- va mirar a en Soun- Vols veure la seva mare?, Ella està desitjant veure't- l'home no es va adonar que el jove va dir veure't, no conèixer-te.
-Si, bé, si tu les vols.
-Si, molt, des de sempre- en Soun seguia sense adonar-se de les pistes que li estava donant en Ranma-Akari, vine!
En Soun va veure arribar la jove, que es va posar davant seu somrient.
-Hola, sóc Akari Unryu, estava desitjant veure't.
En Soun va mirar la seva filla, se li van omplir els ulls de llàgrimes, i va abraçar a l’ Akane, està ja no es va poder contenir més i va plorar.
-El pare t'he trobat a faltar molt.
-I jo també et trobat a faltar.
En Soun va mirar a en Ranma
- Gràcies per portar-la de nou a casa.
-Ho vaig prometre, però he trigat cinc anys.
L’ Akane es va separar del seu pare, va agafar a la Ranko de la mà, i la va posar davant d’ en Soun.
-Pare, és la Ranko, la meva filla i la d’ en Ranma. La teva néta.
-Tinc una néta.- va dir el home plorant
I la va abraçar, i la nena a ell.
-I jo un agüel- l’ Akane li diria que era avi, no agüel, quan la nena es va separar- És veritat!
-Què és veritat?
-Tinc pipí!, se m'escaparà!-
-Akane!, portar-la a la meva habitació!, després ja us la presentarem a la resta de la família.- va dir el jove alarmat
.
Després d'haver de canviar la nena, no va tenir temps d'arribar al lavabo.
La Ranko mirava amb vergonya els reunits, se li havia escapat el… gairebé davant de tots, d'uns desconeguts.
En Ranma es va acostar a la nena.
-Aquesta nena és la meva filla i la de l'Akane. Vinga, digues als teus avis ia la teva tia com et dius. Ni jo ni la teva mare ho farem.
-El meu..el meu nom… és… Ranko- tots van murmurar alguna cosa- Ranko…- no sabia que cognom tenia, si Unryu, si Tendo o Saotome.-Mami quin és el meu cognom? Ja no ho sé.
-Per uns dies seràs Tendo, després Saotome- en Ranma va mirar a l’ Akane i està va assentir.
-Jo sóc la teva àvia- la nena tenia ganes d'abraçar-la, però aquesta dona semblava tan seria. La Nodoka va somriure-abraçar-la a la teva àvia, -no et menjaré, però et  donaré els dolços que em demanis. Et donaré tots els capricis que volguis, cosa que no vaig fer amb en Ranma.
La nena es va llançar sobre la seva àvia.
-Que divertit és tenir àvia, els nens de la meva escola reien perquè no tenia avis o pare.
-Doncs ara tens avis i una tia.
-Una?- va comentar en veu baixa l’ Akane a en Ranma-Hi ha alguna cosa que no m'has explicat?
-És una cosa que t'ha de contar el teu pare o la Kasumi, jo no estic autoritzat a explicar-t'ho.
La nena es va acostar a en Genma, no li va agradar semblava una persona que no era de fiar.
-Sóc la teva néta, em dic…
-Ja he sentit com et dius!,- en Genma es volia imposar, volia deixar clar aquella nena que era ell qui manava.-¡ sóc el teu avi i exigeixo respecte. D'ara a endavant em diràs senyor Genma. Seré el teu mestre, em pots dir  senssei. Els entrenaments començaran demà a les…
-Ho sento el pare, però a la Ranko l'entrenarem entre l'Akane i jo, és el nostre deure. Deixarem la seva educació a la mare i a la Kasumi. I els respecto, t'ho hauràs de guanyar, o pots que ho perdis, com et va passar amb l'Akane i amb mi. Li puc dir com pot jugar amb un os panda. Pots acabar molt malt.
Y va mirar el seu fill i va grunyir recordant les entremaliadures que va patir del seu fill i de l'amiga d'aquest.
-Ja li hem buscat escola. Serem nosaltres el que decidim sobre la seva educació, no tu o oncle Soun. Que ja ens vau fer prou bogeries a l’ Akane i a mi.
Els pares de la nena van mirar a els seus amb severitat, no deixarien la seva terna filla a mans d'aquests dos bojos
La Kasumi es va acostar a la nena.
-Hola, sóc Kasumi Tendo, la teva tia Kasumi. Com et dius tu?
La nena la va mirar amb vergonya.
-Jo sóc Ranko.
-Crec que et vols banyar. Vine amb mi, tenim un bany molt grans, ens banyarem juntes. Eks teus pares es passaven hores  al bany. Jugasen molt. Encara tenim les seves jolines. Podem jugar amb elles.
La Ranko va mirar la seva mare i va assentir.
- Pots anar amb ella, el teu pare i jo sempre ens hem banyat amb ella. La Kasumi va ser l'escollida per vigilar-nos quan el teu pare i jo ens banyàvem. Pobre, la de problemes que li vam donar, com et vam explicar érem molt entremaliats. No ens podíem estar quiets.
-Us vaig haver de castigar molt- la Nodoka va mirar la seva néta- per sort la vostra filla és més calmada que vosaltres.
- Ni dormint. És tan malbaratament com el seu pare i jo.
La Kasumi es va emportar la neboda al bany, tots van comprendre la maniobra de la jove, havien de parlar de certes coses, i la nena no podia ser al davant.
L’ Akane va començar.
-Quan me'n vaig anar d'aquí, estava embarassada de la Ranko. Els últims mesos aquí els vaig passar amb Ranma. – va mirar a la seva família- no és un secret que dormíem junts, pràcticament des de nens, i tampoc és un secret que… ell, ell em va desvirgar.
Ningú no li va dir res, tots sabien que ells sempre havien estat més que amics.
-Per què te'n vas anar Akane? Ningú et va retreure el que et va passar, tots et recolzem, vam lluitar contra Happosai per tu, per la teva llibertat.
-En Ranma m'estimava, i jo a ell, però aquell passat,  vaig veure aqelll passat com una llosa, que no em deixava viure amb en Ranma. No em vaig veure la dona adequada per a ell. No ho vaig voler encadenar amb una nena. No vaig voler que ningú pensés que em vaig deixar embarassar per aconseguir la seva fortuna o que ho encadenava amb un fill que no fos seva. Vaig pensar que seria més feliç amb una dona millor que jo, sense el meu passat.
En Ranma va bufar.
-No em va importar el teu passat, eres la meva amiga, jo t'estimava de la mateixa manera, no et deixaria, mai no ho faré, ni deixaré que tu ho facis
-Em vaig equivocar, no m'hi havia d'anar, no me'n volia anar, realment vaig pensar de manera errònia. Va ser una bogeria.
- No t'haguéssim fet fora- la Nodoka va agafar les mans de la jove- sempre vaig saber dels vostres sentiments. Mai m'hi van oposar. Jo esperava des que eres nena que tu fossis la dona del meu fill, i encara ho espero, sé que ho faràs feliç. Durant aquests cinc anys no ho ha estat, i tu tampoc.
-No, no ho vaig ser- plorava- cada dia volia tornar, i demanar-li perdó per anar-me'n. Però em feia por tornar i veure'l casat i feliç. Que em rebutjarà. Vaig ser una covard en fugir, i vaig ser una covard per no tornar.
-En Ranma no volia compromisos amb ningú, sempre t'estava buscant. El poc temps que era a casa s'ho passava mirant mapes, buscant el lloc on podies estar- en Soun va sospirar- no va deixar ni un moment de buscar-te. Es ficava al llit tard i s'aixecava d'hora. Sortia a buscar-te i no en sabíem en setmanes o mesos. Va passat mes d’ un any fora de casa a la teva cerca.
L’ Akane va mirar a en Ranma. No s'ho imaginava.  Que el noi no va abandonar mai de buscar-la fins que la va trobar
-Havia de trobar-te Bruixeta. No volia que et fiquessin en un problema, devia estar amb tu. No vull que et passi una cosa semblant quan vas anar a aquest maleït institut.
Van continuar parlant. De com l’ Akane va arribar a aquest petit poble, de perquè va adoptar el nom d'Akari Unryu. Dels seus cinc anys en aquest poble. De com la va trobar en Ranma, i de la tornada a casa. Dels seus problemes amb l'assetjador i com se'n van desfer.
Fins que es va adonar que tots estaven evitant un tema, i ella el va treure.
-I la Nabiki?, on és la Nabiki? -S'imaginava que no seria a casa.  Que estaria a la presó, o que la Família li havia escamentat
En Soun va empassar saliva, va mirar la seva filla.
-Saps que la teva germana ens va trair, que va fugir. Que es va aliar per diners amb en Happosai. Sabíem que tard o d'hora ens trairia, potser no amb en Happosai, però ens volia robar. La Nabiki era molt ambiciosa, massa.
-Estàs fent mil voltes, has d'escurçar la Ranko tornarà aviat i encara és molt nena, no vull que l'entreneu com a assassina. Encara en cinc anys.
En Soun va mirar la seva filla.
-El mateix dia que tu te'n vas anar, el dia que en Ranma se'n va anar a buscar-te. Va venir la policia, l'havien trobat, bé les restes. Va fugir amb en Tatewaki Kuno, fugien en un cotxe. Segons sembla, tots dos es volien desfer de l'altre. Es van disparar alhora mentre ell conduïa. Van morir a l'acte tots dos. El cotxe va caure per un precipici i va esclatar, va cremar. A la Nabiki la van reconèixer per la polsera amb el seu nom.
-On són les seves restes?-l’ Akane no volia visitar-la ni portar-li flors, volia saber que no estava amb la seva mare. Volia saber on era per evitar aquest lloc.
-Vaig portar les seves cendres mar endins i vaig deixar caure l'urna, encara que era una traïdora, era la meva filla. Era el que ella volia,  vaig complir amb la seva voluntat. Volia que es llancés la seva urna al mar, lluny de tots. Que ningú en sabés la ubicació.
-No saps on llançar-te l'urna?- va preguntar en Ranma, tampoc sabia que havia estat de les cendres de la Nabiki.
- No, me'n vaig anar a un creuer. I durant el viatge, em vaig aixecar una nit i vaig llançar l'urna. No sé on era del recorregut del viatge, no sé a l'hora que em vaig aixecar. Només que hi havia lluna plena, la lluna que odiava Nabiki.
-Però com vas poder fer això?
-Era el que volia la Nabiki.
-Papà!-en  Ranma es va dirigir al seu pare- jo i l’ Akane ens cansarem el diumenge. Un casament íntim, per a la família. No vull ni periodistes, ni una multitud de convidats. Només els Saotome, els Tendo, el personal de la casa. Aquest dia contracta un servei de càtering, no vull que treballin els empleats de la casa, són els nostres convidats. Entre jo i l’ Akane et direm com volem el casament, no et desviïs ni un centímetre de les nostres explicacions.
.
El casament es va realitzar com volien els nois, l’ Akane va anar de blanc.
-El blanc simbolitza puresa i jo…
-Et creus moltes d'aquelles joves que es casen de blanc són pures? – la Nodoka va mirar la seva nora enfadada.- no ets pitjor que elles.  Tens tant de dret com les altres.  No tens dret a inflavalorate.
I l’ Akane no va tenir més remei que anar de blanc.
Mentre vestien la nena.
-Avui aniré al casament del meu papi i de la meva mami, cap nen que conec ha anat al casament dels seus pares-la Ranko estava excitada, portaria els anells, veuria el casament de més a prop que ningú.
El casament es va realitzar sense problemes. I quan els nuvis s'estaven besant algú va protestar.
-Mami fa un petó al papi, s'abracen, però ningú fa un petó ni abraça a la Ranko.
La nena va ser abraçada i besada pels seus pares.
-Ens ha sortit gelosa la nena- en Ranma va acariciar la seva filla.
-Com tu i jo.
-Ara vull un germanet o germaneta que jugui amb mi-la nena va mirar els seus pares-Com es fan els germanets?-Els dos recent casats es van posar vermells, com era que la seva filla li preguntava això?- heu de jugar a les batalles al llit perquè neixi un nen.
Tots es van quedar mirant les nenes, sense saber on havia après això.
.
Havien passat mesos. Tot havia estat normalitzat. En Ranma i l’ Akane treballaven en un dojo de la família Saotome. De tant en tant sortien de viatge, que era com deien ells a fer un encàrrec de liquidar algú.
També participaven en tornejos i exhibicions. Encara que el passat de l'Akane era sabut, ningú no era capaç de desafiar la família Saotome preguntant per aquest passat.
Aquell dia la parella era a casa, havia plogut, van tenir una forta baralla, no havien canviat des de nens. Era una baralla absurda i infantil per qui elegia el gelat.
-L'última vegada vas triar tu! – cridava l’Akane.
-Jo vaig triar l'antepenúltima vegada!.
-Nens calmeu-vos d'una vegada- la Nodoka va decidir tractar-los com els que semblaven en aquell instant, com nens i els va amenaçar- calmeu- vos, o us envio al llit a dormir sense sopar, i a cadascun a una habitació diferent. Qui va ser el darrer a triar gelat?
- Ella!
-Aquesta vegada no compta.
-Com que no compta?
-Per què va ser en una cita, tu m'havies de convidar.
Tots dos es van mirar desafiant.
-Anem fora, anem fora, hem d'aclarir qui té raó.
-Això, fora veurem qui té raó.
Tots dos van sortir al jardí i van córrer fins a l'embarrat prat.
-No! D'aquesta manera no!. No han perdut aquest costum!- la Nodoka es va emportar la mà a la cara.
-Què passa àgüela? Els meus pares es barallaran, em quedaré sense papis?
-Sí, es barallaran, i de la manera més bruta. No vingui amb mi, no has de veure com es barallen els teus pares, no vull que n'aprenguis tu també.
I la dona va sortir, seguida de la Ranko que no li va fer cas.
Totes dues van arribar al prat i van veure la bruta baralla del jove matrimoni Saotome. Estaven barallant, grunyit, traient-se la llengua, actuaven com dos nens. Però amb el terra ple de fang tots dos s'anaven embrutant. La Ranko va veure divertida com els seus pares començaven una guerra de boles de fang.
-Sembla divertit, puc jugar amb ells?
-No, una senyoreta no juga a aquests jocs- i va riure- que records! Quan els teus pares eren nens com tu ara, i es barallaven- va sospirar venien aquí i feien una baralla de bola de fang. Jo venia a veure'ls amb la teva àvia Naoko, ens assèiem a veure'ls les seves baralles. Tots dos es divertien embrutant-se. Després els castigàvem a anar al bany, pobre Kasumi sempre que tocava vigilar aquests dos nens tan entremaliats.
-Sembla que no han canviat. puc anar a jugar amb ells?
-No, aquesta vegada no, aquest és un joc que han de jugar sols. Estan recordant quan eren nens, una època que van ser feliços, abans…- no va voler recordar quan Akane va ser obligada a…
Els dos joves van acabar la guerra de fang, i va seguir una batalla de pessigolles.
-Estan jugant a batalles- va dir la nena- em faran un germanet?
La Nodoka es va quedar blanca.
-Senyoreta, tu i jo tindrem una conversa. Deixaràs de veure certes sèries de televisión  i pel·lícules.
- Però agüeluta, m'agraden aquestes sèries- es va enfadar- li ho vaig donar ré al meu papis!.
-La teva mare i jo estem d'acord amb la teva àvia- els pares de la nena s'hi acostaven- has de deixar de veure pel·lícules per a adults.
-Si no ho fas, et quedaràs sense gelat.
-Crec que aquesta conversa ja l'he sentit abans, sembla un deixa vu.
L’ Akane es va tapar la boca i va riure.
Va recordar quan la seva mare i la tia Nodoka els van dir el mateix. Ells, de nens, també veien pel·lícules d'adults.
-No és just!, vosaltres també vau veure pel·lícules per a adults quan éreu nens -va acusar la Ranko.
-Si, però nosaltres vèiem pel·lícules de por –en Ranma va posar un to aterridor- vols veure amb nosaltres una pel·lícula de por? Podem anar al cine familiar.
-No!- va exclamar la nena. Ja havia vist una pel·lícula de por amb els pares. La seva mare va estar abraçada tot el temps al seu pare, ocultant la seva cara al pit del seu pare. Ella també ho va fer. En Ranma va gaudir de la pel·lícula, les seves dues dones abraçant-lo, volia repetir aquesta experiència. Squela nit la nena va dormir amb els seus pares.
En Ranma es va ajupir i va abraçar la nena per al terror d'aquesta.
-Mamà!, Papi m'ha embrutat!, està ple de fang i m'ha embrutat.
-Que dolent és papi!, mira que embrutar-te!- El to de la seva mare li va dir que li faria alguna cosa.
-No!, Mami no facis això!- i l'Akane no li va fer cas a la seva filla, la va abraçar i la va embrutar encara més.
-Ranko no t'has d'embrutar, estàs castigada- la nena va ploriquejar, els seus pares l'embrutaven i la castigaven com si ella fos qui es va embrutar.
-Però… jo no he fet res.
-Si ho has fet. T'has deixat embrutar per la teva mare i per mi.- i el pare de la nena es van riure
La nena els va mirar espantada, els seus pares eren malvats.
-Ara hauràs de banyar-te- la Kasumi va aparèixer, es va treure el llaç que subjectava el seu cabell- tocarà banyar-te els teus pares i amb mi.
-Però tu ets la meva tia, no t'has de banyar amb els meus papis.
-M'he banyat amb els pares des que eren més petits que tu. Jo els vigilava i intentava evitar les seves entremaliadures mentre es banyaven-la jove va riure, poques vegades va tenir èxit, en Ranma i l’ Akane de nens eren molt moguts-Ens no fa vergonya vens nus.
I entre tots tres van agafar la nena i se la van emportar al bany.
La Nodoka els va veure marxar, va somriure. En Ranma i l’ Akane per fi estaven junts. Va pensar en la mare de la seva nora.
-Estimada Naoko, tenies raó, la teva filla i el meu fill, s'han casat com vas predir. Estaràs contenta tens, tenim, una néta que s'assembla als pares. La teva filla i el meu fill per fi són feliços.- la Nodoka sempre demanava consell a la mare de l'Akane, i sempre rebia, o creia rebre, reposada.
La dona es va girar i es va dirigir a la casa mentre pensava com castigar la jove i entremaliada parella.
.
Fi.
.
Notas de l’ autor.
Aquesta és el final de la història.  Per ara només ho pujaré en català, més endavant ja ho pujaré en Castellá.