Anime, còmics, periodisme
Aquest matí, tornant cap a casa he vist una botiga de segona mà que mai havia vist, i mira que he passat gairebé sempre per davant!
Com pot ser que just avui, m'hi fixés? Doncs molt senzill. A fora he vist un cartell que deia: «El dia 11 de gener tancarem la botiga per jubilació».
I avui, som... diumenge 7.
—Haig d'entrar-hi ja!— M'he dit.
Així que sense pensar-m'ho dues vegades, hi he entrat.
De cop m'he entristit. A aquella botiga li faltaven pocs dies perquè tanqués.
En aquell moment s'havia tornat en la meva botiga predilecta i no, no podia ser que tanqués!
El que no sabia pas és que allà succeirien coses genials!
No us passa de vegades que esteu fent una col·lecció de manga i us en falta un exemplar del mig?
Doncs a mi em faltava el número 9 de 15. Però justament allà hi era!
Tenien el número del manga que em faltava per acabar la col·lecció!
Els altres no hi eren, només el que justament em faltava a mi! No ho trobeu increïble? Perquè jo sí!
—Així, que vols aquest còmic?— m'ha dit aquest matí el venedor, en veure que m'apropava a la caixa.
Tot i que ell no sabia que al còmic japonès li diuen manga, el venedor era molt simpàtic, així que no li he dit: —és un manga!
No li he dit, ja que no m'agrada discutir amb ningú, i menys amb una persona amable.
El manga que he comprat tracta de com es viu fent periodisme al Japó.
Ha sigut una sort trobar-lo, ja que normalment és molt difícil i car de trobar.
—Així que vols aquest còmic?
—Sí, me l'emporto.—li he dit.
En tinc més, de còmics—ha afegit.
I aleshores li he explicat això que us acabo de dir, de què era el número que a mi em faltava, i que per això no en volia més, que amb aquell ja era feliç.
També li he suplicat que no tanqués la botiga, ja que era tot un descobriment per a mi, i que em tenia meravellat.
Ell m'ha explicat que es jubilava i jo li he dit que ja ho sabia perquè ho havia llegit a fora i que si no hagués estat pel cartell, no hauria trobat la botiga.
Després d'acomiadar-me, quan estava a punt de marxar, m'he fixat en els VHS que estaven a prop de la porta.
I m'ha dit:
—No voldries pas algun VHS? Te'ls venc per 1 €. Tria i remena, tinc tot el temps del món.
I allà he estat molta estona mirant el prestatge ple de cintes de VHS.
He agafat 20 cintes de VHS:
10 de terror
2 de ciència-ficció,
3 d'anime,
i 5 d'animació stop-motion.
En veure'm tan carregat, m'ha dit:
—Noi, em sembla que no les podràs portar a casa si no tens una bossa!
—No tindràs pas una, de bossa?—li he preguntat.
YOU ARE READING
Els contes d'en Richy
Random"Els contes d'en Richy" és un projecte multiplataforma de relats curts en català.
