Fora ençà el buit,
que s'engollí el fruit.
Ep! Vinga llum, mal a l'ull.
El poder, fer i vull.
De reüll, mal al cor, mal al seny.
recollons! Quin afany.
Quin afer, quin enrenou,
i sempre un somriure nou.
Ni un afer vergonyós i bonic,
s'apropa al cor, el meu amic.
És enganyós, sembla diferent.
Altra vegada sol per confiar en la gent.
Sóc de poble, d'aquí cap enllà,
amunt i avall, perdent en nord,
un xicot que no se sap un ficar.
És seny, és rauxa.
El Català una bonica paraula.
Un vers neix d'un poeta,
que es fa dir fangador d'aquesta terra.
Amb paciència i xino-xano,
arribarem a algun lloc,
i per fi d'un cop, lluirarem els nostres mals,
que dia enrere segueixo embeinant.
Suor o plor,
quin és el millor?
Caure i enfonsar-te,
pescar i enganxar-te,
sortir a la superfície o afogar-te.
