Hores Baixes

Pròleg

JORDAN

Obro els ulls, a poc a poc. Els tinc borrosos per les llàgrimes i les lleganyes.

A poc a poc s'acostumbren a la poca claror que travessa la persiana de ferro rovellada que penja davant la finestra.

Amb bastant d'esforç em llevo del llit i em rento la cara. El primer i més important és que els porus de la pell estiguin hidratats tan bon punt et lleves al matí, així evites la pell seca i l'acné adolescent.

Un cop amb la cara ben neta, miro el mòbil. Quinze missatges de la Mireia, la meva novia. Merda nano, havíem quedat per esmorzar.

De totes maneres, ja és massa tard. A aquestes hores deu ser a l'institut, així que millor li truco després. Miro la resta de missatges.

-Miquel: Hoy fiesta en L'habana. ¿Te vienes no bro?

-Nerea: Oye bro, necesito más.

-Pau: Bro, jo i uns amics et volem pillar. Fas descomptes per a grups grans, oi?

-Sergi: Tens onze entregues per a avui,

I més missatges per l'estil.

Obro només el xat del Sergi, qui és el meu proveïdor. Tinc onze entregues de maria avui. Millor posar-se en marxa.

Esmorzo un entrepà contundent de fuet i un bon cafè amb llet. Més val atipar-me ara perquè no sé si podré parar per casa per fer-me el dinar, i ahir la Mireia no en va deixar de preparat com sol fer quan passa la nit aquí.

Em dono una dutxa ràpida amb aigua ben freda, per acabar d'aclarir-me el cap, i perquè fa mesos que no em va l'aigua calenta, em vesteixo amb l'únic que trobo net a l'armari i surto per la porta de casa. Abans d'entrar al cotxe m'adono que no tinc benzina. Merda.

Abans tot era més fàcil, penso.

Quan només havia d'assistir a classe. Simples exercicis, exàmens, proves i poc més. Si només La Futura hagués sortit bé...

Però ara ja no hi ha marxa enrere, em dic a mi mateix. La Futura va tancar i jo ara soc camell. És el que hi ha. I he de gaudir de la vida que tinc, ja que no puc aspirar a més.

-Un altre cop te n'has oblidat d'omplir el dipòsit, nano?

El que acaba de parlar és el meu veí, Oriol. Un home baixet i grassonet amb una edat ja ben entrada als cinquanta.

-Soc un desastre, ja ho saps.

Ric per no plorar. Tinc onze entregues i no arribaré a temps a la primera. El Sergi em despedirà, ja és el tercer cop aquesta setmana que faig esperar a un client, i això no dona bona fama a ell.

-Sort en tens de tenir a la Mireia, nen. Aquest matí ha passat per casa i m'ha demanat que et guardés un bidó per tu. Té, nen.

No pot ser.

-La Mireia és una santa. Moltíssimes gràcies, Oriol per guardar-me'l.

L'Oriol riu. És un home molt amable.

-No passa res. Au ves, que ets jove i segur que t'esperen a algun lloc. Però no t'oblidis d'invitar la Mireia a sopar a algun lloc car a canvi. Aquesta nena no sé com l'has aconseguit, però no la deixis marxar, em sents?

-Tota la raó, Oriol. Moltes gràcies i bon dia!

Em despedeixo d'ell mentre acabo d'omplir el dipòsit. I tant que invitaria la Mireia a sopar, si només tingués els diners.

Finalment engego el cotxe. Em lio un porro i me'l encenc mentre surto amb el desastre de cotxe que tinc de la raval de crist.

El dia va passant a mesura que em vaig fumant més porros. gràcies a aquests, el dia passa tan ràpid que ni me'n adono. Arriba un punt que només rebo breus fragments de les converses.