L'amor comença amb un cop de cor inesperat, com un avisme que et fa perdre l'equilibri. Et sents atrevit però en cada quedada et preocupes per cada detall com què et posaràs, com riuràs, què diràs per semblar interessant... És com si el món es queda a un costat i qualsevol petit gest que fos de ell, fos màgic.
No hi ha dubtes, només ganes de intentar-ho. Quan sents el primer "estic pensant en tu" o aquella mirada que diu tantes coses, t'adones que estàs a punt d'entrar en un món desconegut on no tens cap mapa, però no t'importa. T'hi llences sense pensar en el que pot passar després.
YOU ARE READING
Capítol 1: El Primer Sotrac
RomanceL'amor és com una muntanya russa sense tenir cinturo com fer un viatge amb ple de moments màgics i altres de nervis i complicacions, en què aprenem a ser una mica mes dèbils, pacients, creatius i tenir personalitat amb algú que ens importa, amb les...
