Una aventura comença amb un nus que em lliga la gola amb l'estòmac. Has de fer-ho -penso- Vols fer-ho.
I és cert; ningú m'ha obligat. Jo mateixa he volgut enfrontar-me al pitjor problema que posseeixo, a la pitjor por que em persegueix en tot moment.
Potser anava massa segura, o potser no m'havia parat a plantejar la situació. Només sè que en aquell moment la por va començar a ficar-se sota cada centímetre de la meva pell.
Vaig trepitjar l'estació intentant no fixar-me gaire en les cares de les setze persones amb qui conviuria els pròxims dies.
Estava acovardida, però no vaig pensar ni un segon en abandonar la meva voluntat.
Volia fer-ho.
El sentiment que vaig experimentar a continuació va ser el més semblant que imaginaba a intentar no tocar la pell gelada de la persona que tenia a mig pam.
Eric.
L'única informació que tenia del meu company i era incorrecta.
Edik.
Però encara no ho sabia.
Em van semblar les dues hores més llargues de la meva vida, pujada en aquella nau.
Vaig passar tot el trajecte escoltant els crits descol·locants de les sis criatures que portava a l'esquena... la que m'esperava...
