Raig de Lluna

34 6 1
                                    

Lluna imponent, lluna d'argent
Clara nit de plena lluna
No deixa pensar clarament
El cor encongit com una angruna

Amb els ulls verds penetrants
Em mires fixament, preciosa
Amb mirada perduda ulls vibrants
Em mata per dins, anima silenciosa

Sota la llum de lluna plena
Alço la veu tot impotent
Amagant tota mena de pena
Et pregunto vacil•lant el següent:

Clavo els ulls al cel, tot mirant-lo
Com tu no hi ha ninguna
I és per això que et demano
Voldries besar-me sota la llum de la lluna?

Raig de LlunaWhere stories live. Discover now