Históries en català

Contes per anar a dormir

Les històries estan inventades per gaudir imaginar i oblidar els problemes de la vida real però qui les ha inventat? I des d'on s'escriuen ? Aquestes sòn unes de les preguntes que es fa tota la gent.

El primer conte que os vull explicar segur que molta gent el coneix, a mi me'l van explicar una tarda, quan vaig arribar de l'escola tenia uns 6 o 7 anys i a mi em va fer una mica de pena pero es molt maca, la història es així:

LA NENA DELS LLUMIMS

Fa molts anys en un poble molt fosc i fred hi havia un internat anoment "Llum negre" allá els nens eren abandonats perque eran òrfans, estaven perduts o simplement per alguna altre raó.
En aquell orfanat una noia molt jove va portar a un nadó anoment Nora. Una nena molt maca de només 6 mesos. La seva mare habia mort en el part i del pare no s'en sabia res.
Quan la nena va fer 9 anys va veure que allá no era feliç i que les mestres no es preocupaven per ella. Un 3 de gener va decidir marxar pero només es va agafar uns llumins. I va començar el viatge, va caminar i caminar més de 1 mes sense menjar ni veure i feia molt de fred. Fins que no podia més. Va arribar a un carreró i va caure baldada. Tenia set fred i gana, però només tenia uns llumins. Els va encendre i en el fum va sortir la imatge de la seva mare i ella va anar a abraçar-la i van estar per sempre juntes al cel les dues mortes. Els del internat no es van donar ni conte que la Nora habia marxat.

Uns anys més tart de la seva mort aquella noia jove que la havia portat quan era un nadó, la va venir a buscar però els del internat li van dir que la nena no hi era. La noia tant espantada va marxar al carreró on tambe havien matat al pare de la Nora i va veure el cos de la nena amb els llumins "Nora la meva germana ara estaràs a gust amb la mama i el papa, t'estimo'.♥

L'IRIS FOSC

No fa molts anys en una familia rica que tenia 5 fills rossos i amb els ulls blaus va neixer una nena molt petita morena i amb els ulls negres, tothom deia que aquella nena no podia ser de la familia, era lletja i tenia la pell fosca, no s'assemblava gens als germans que eren blanquets macos i grans. Li van posar Iris fosc perque tenia els ulls foscos. Quan va creixer no tenia habitació dormia a la cuina amb una manta i un coixí. Mai va anar a l'escola i aixó li va portar conseqüencias. Als 12 anys volia entrar a un institut però no la va acceptar cap i ella estava molt trista.

Amb el temps la seva familia la va abandonar a una casa de pobres que tenien un fill que es deia Lluc, un nen molt amable i guapo. L'Iris es va enamorar bojament d'ell uns anys mes tard quan ell va fer 18 l'Iris tenia 16 i el Lluc va decidir anar-se'n amb ella a veure món. Van decidir marxar a Chile on ells van ser molt feliços, tres anys després el Lluc va demanar matrimoni a l'Iris i ella va dir que si però havia de venir la seva familia. Es va celebrar la boda pero la familia de la nena ni va venir. Al cap de quatre anys de casats la parella va tenir un nen ros blanquet i amb els ulls blaus i li van posar Toni com el germà gran de la Iris. La familia quan es va enterar va venir de seguida a veure el nou nat pero la Iris els hi va dir que si no van venir al casament no coneixaran mai al Toni i dit i fet el nen va creixer sense coneixer a cap membre de la familia exepte el seu pare i la seva mare, quan el nen va ser més gran i va tenir fills sempre els-hi explicava la història de l'Iris fosc la seva mare que va viure feliç sempre sense importarli el que pensava l'altre gent de ella.

La droga

El Max era un noi d'uns 14 anys. Patia bulling i depressió. Els seus pares van decidir portar-lo a un psiquiatre pq el nen feia coses rares. Els pares no s'avien tot el que li passava realment al Max. El psiquiatra va començar a valorar el estat mental del nen i va decidir donar-li medicació per "curar" aquells comportaments raros.
Van passar els anys i el Max es va anar recuperant, va fer molts bons amics i la depressió se li va marxar. Llavors els pares van decidir que era hora de treure la maravellosa medicacio que havia "curat" al seu fill. Despres de 3 dies el noi va veure que la falta de la medicació li estava produint molts efectes secundaris nauseas marejos perdues del coneixement...... i va voler investigar que era aquella extranya medicació.
Els pares no li feien ni cas al noi cuan va dir que no era medicació sino droga
-El metge sap el que dona i es per curar-te
Ningu entenia el seu patiment peque clar al deixar la droga li va agafar el sindrome d'abstinencia, fins que un dia el noi va caure desmaiat al mig de casa. Corre cuita van portar-lo al hospital i li van fer proves i mes proves fins que ho van descobrir tot. Els pares no s'ho podien creure li van demanar perdo al Max i el van ajudar a curar-se sense medicacions ni res, nomes l'amoe de la familia i els amics.

Tinc por mama

El Jordi un nen de 3 anys, era un nen molt normal ho aixo ho pensava tothom. Ja feia unes nits que ell no podía dormir.
El van potar a psicolegs pero el veien normal. Una nit el pare va decidir estar-se despeet per a veure que passava pero es va adormir.
La nit següent pero si que va aconseguir eatar-se despert i ho va escoltar tot, el nene estava parlant i jugant amb algu al que li deia "mama". Al dia següent quan tenien visita amb el psicoleg la Sara (la psicologa) li va preguntar al pare que on era la mare del nen i ell li va explicad que havia mort.
Despres de uns quants mesos de ferli proves al nen van descobrir que amb la cosa rara que parlava el nen no era la seva imaginació sino l'esperit de la seva mare que el venia a veure cada dia abans de comesar l'escola perque a ell li fia molta por anar.

L'infen

Pensava que tot s'havia acabat amb l'ultim batec de el seu cor.
La nit va començar malament,ell va arribar 28 minuts tard, jo estava cabrejada, va tocar el timbre i jo el vaig obrir molt enrabiada, pero quan vaig veure el seu somriure em vaig calmar, era el típic somriure que enamora, cada cop que el veig recordo perquè em vaig enamorar dell, per la forma de ferme canviar d'humor amb un simple peto, i la seva impuntualitat innata, aquelles imperfeccions que per mi son perfectes.aquella nit estava guapíssim, portava una camisa, que crec que era nova, uns texans clars, i aquells ulls i aquell somirue que magraden tan i tant.
Ell era et típic xulo, el típic "malote" ,que les enamora a totes amb nomes un somriure, tot el contrari de jo, la tipica noia que sempre intenta no destacar, ser disvretabi passar per deseprcebuda. semblava que la relació de dos persones tan diferents, no pogues funcionar, pero aquella nit celebràvem els 2 anys junts.
Ens vam assentar a sopar,ell portava un vi, del mateix color que el meu pintallavis. Durant el sopar ell estava molt rar ,em contestava malament, nomes veia lu dolent del que jo deia i feia, u intentava dissimular, pero em feia molt de mal, i va, i en diu:
-no tas arreglat gaire per mi, no?
Jo vaig ignorar aqesta frase, no em volia enfadar amb ell
Tot seguit d'aver dit allò li va sonar el mòbil
-qui es?- vaig preguntar jo
-no t'importa- va respondre amb un to molt agressiu
Va agafar el telefol i va marxar a la terrassa a parlar, mentre encenia un cigarro, i es posava a fumar, ell ja sap que odio que fumi a casa meva.
Em vaig posar a reflexionar sobre tot, sobre la nostra relació, i vaig arribar a la conclusio de que allo,no podia seguir aixi, jo estava molt enamorada dell, pero ell fe mi no, volia acabar amb tot allo pero no savia com, ell va acabar de trucar, i va entrar a el menjador, em vaig posar nerviosa, tenia por, i sense pensarmho vaig agafar un ganivet i li vaig clavar al mitg del pit, vaig veure com rajava la sang daquell pit ,em vaig qedar una bona estona mirant el cos, sense vida, en mitg del meu menjador, mirant com rajava la sang, agafantla, tocanla, posanmela per tot el cos, sense arrepentirme de el que avia fet,aqell cos que ja estava gairabe fred, i la sang que ja parava de rajar, llavors, em vaig donar conta del que avia fet, i tambe sense pensarmho vaig agafar el ganivet, li faig fer lultim peto a aqella cadaver, i en vaig clavar el ganivet, jo creia que tot s'havia acabat, pero no sabia que mel trobaria al infern.