més que jocs de nens

Capítol 4

Quan va arribar a casa seva, l'Àngela es va disposar a tancar-se a la seva habitació per estudiar amb deteniment el seu nou objecte misteriós, però abans d'arribar a agafar el pom de la porta, el seu pare la va sorprendre.

-filla, es necessari que vinguis amb mi. A sorgit un problema al recinte animal del centre de la ciutat. Vindràs per assimilar el teu futur treball.- va dir el senyor Johns, mentre es dirigia a la porta.

A la pobre noia no li va donar temps de queixar-se al seu pare i dir-li que en aquell moment no podia acompanyar-lo, que tenia deures o treballs importants... Però tampoc podia dir res, era el seu deure ja que quan compleixi els 18 anys li tocava, com al seu pare, treballar al recinte animal. Va tornar a agafar la motxilla i va dirigir cap a la porta on no feia mes d'1 minut, avia tancat a les seves espatlles.

El recinte animal era el lloc de treball per als zoòlegs i veterinaris. Era un recinte de mes 100 hectàrees amb tota mena d'essers animals de totes les races i de tot de món. Fins aquí preciós oi? Dons no. En aquell inhòspit paratge els animals estaven engabiats, en condicions infrahumanes i tots ens habitants del recinte eren considerats con vesties molt perilloses, fins i tot els conills! Els visitants del recinte no respectaven als animal i tampoc els feien gaire cas i els donaven igual les condicions en que mal vivien. A vegades, si era un espècimen en perill d'extinció el dissecaven o el convertien en mitat robot per que visquessin més temps.

Aquest, es dels pitjors llocs on es podia estar de tot aquell mon.

Pare i filla van a travessar una gran porta de metall per entrar al recinte. Tot estava organitzat per seccions segons l'espècie, l'edat i el sexe de cada animal. A la primera secció eren les aus. En aquet sector, els animals no paraven de fer xivarri i per aquest motiu van insonoritzar totes las gàbies que estaven fetes d'un vidre irrompible (com totes las gàbies del recinte). Segudes de les aus, anaven els rèptils que eren els més "privilegiats" perquè els seus recintes estaven a condicionats. Des pres venien els mamífers, on l'Àngela i el seu pare devien parar per acudir a un naixement molt important.

Devien entrar a la zona de maternitat ja que una femella d'una espècie en perill d'extinció estava a punt de donar a llum. Es tractava d'una jove elefanta apunt de tenir el seu primer fill.

-quedat aquí fora i observa el procediment. Jo tinc que ser a dins- va dir el senyor Johns mentre es ficava a dintre de la sala on esperaven 5 veterinaris per controlar el part.

20 minuts més tard va finalitzar el part i va aparèixer una perita femella de elefant indi. Rapida ment la van presonera per una de les seves potetes al costat de la seva mare. Van donar per finalitzada la feina i es van anar del recinte.

L'Àngela va preguntar al seu pare si es podia anar a casa, el home va donar el vist bo a la petició i va permetre que la seva filla marxés.

Però va anar en direcció al bosc en comptes de a casa seva. Encara tenia un dret pendent. Descobrir quina utilitat tenia el objecte que duia a la motxilla.