més que jocs de nens

Capítol 5

Abans, però, de tornar al bosc, devia anar a buscar algunes cosses per millorar la seva casseta de l'arbre. Com era lògic, no podia anar a cap botiga per comprar els materials que necessitava, dons la delatarien si comprava cosses per a res en especial. D'aquesta manera, va anar rumb cap al lloc més fastigós, repulsiu, brut i desolat, que probable ment existís en tot el mon. L'abocador...

L'abocador era l'únic lloc on podia adquirir tot u necessari per construir la seva cassa d'arbre. Tots els mobles vells que la gent no volia els llençava en aquell lloc i des pres uns homes encarregats de l'abocador portaven una maquina per cremar i fer cendres tot el que hi avia en aquell moment. L'abocador també es classificava en diferents grups, des de la brutícia orgànica fins a la brutícia que produíem els humans...

L'Àngela va anar a la parcel·la reservada per als mobles, i així agafar taulons, claus vells, coixins i de més. Una hora més tard ja tenia tot el material necessari, i amb l'ajuda d'una carreta va portar el material al bosc amb el pretext de que portava material per fer un treball.

Gracies al nou material va augmentar per dos la caseta, i fins i tot va tenir material par construir una teulada i una petita tauleta pes dipositar els seus tresors. Va tardar gairebé 3 hores i des pres es va anar a casa seva per poder estudiar una mica, fins l'ora de dinar, i ja li diria al seu pare que havia anat a estudiar a la biblioteca per al examen d'aritmètica. El dia seguen era dissabte i això volia dir veure a l'avia.

Dissabte per la tarda devien anar a fer una visita a l'avia. A l'Àngela li agradava molt anar de visita a ca l'avia! Era l'única i veritable amiga que havia tingut en tota la seva vida. Aquella dona arrugada, baixeta i de cara alegra, era l'única que li comprenia. Es contaven tot. I la nana va pensar que la seva millor amiga tenia el dret de saber tot el que avia trobat els darrers dies.

Per sort el seu pare les havia deixat a soles, ja que l'avien trucat del recinte animal per una emergència "de grau dos" (Chihuahua rabiós descontrolat).

L'Àngela es va seure al costat de la seva avia, i va començar a explicar-li tot el que hi havia passat durant els darrers dies. La vella senyora la va estar atenta a la explicació i en cap moment va interrompre a la seva neta. Quan l'Àngela va donar per terminat el relat, la seva avia es va aixecar de la cadira.

-mai m'avia plantejat que aquet dia arribaria- va dir la senyora, i acte seguit es va anar en direcció a una armariet. El va obrir i de una capseta va agafar una clau amb uns números escrits.

-Dema a la nit escapat de casa i vine a qui. Aquesta clau obre una cosa molt important i necessites saber de que es tracta. Però no avui. Dema a les 11 de la nit necessito que vinguis amb mi, es molt importat que el teu pare no ho sàpiga. Escapat de la teva habitació i vine amb mi. Se que tot això no sona be però has de confiar en mi...-

Acte seguit va entrar els seu pare i l'Àngela es va tornar a casa amb el seu pare.

Ja a casa, es va estendre al llit a pensar en les paraules de la seva avia. No tenia ni idea de que podria obrir aquella clau. Tenia inscrita la xifra 3101, i durant tota la nit aquets números la van deixar en vela.