més que jocs de nens

capítol 2.1

El bosc nomes ho utilitzaven per estudiar botànica, res més. Era una parcel·la que ocupava unes 10 hectàrees, plana de tota mena de plantes, arbustos i arbres. Per allà, normal ment, nomes entraven els naturistes, biòlegs i botànics. Aquesta era la única funció que li donaven al bosc, a part de fer bonic.

Ella no era estudiant de botànica, així que per no aixecar sospites, quan tenia 8 anys va construir una casa d'arbre a un bell pi al centre del bosc. No era gran cossa. Un parell de taulons mal posats i una lona verda (que li va costar un mon trobar-la), i con mai ningú mirava al cel, era el amagatall perfecte per estar sola. Es va acomodar, va agafar el llibre de la motxilla i va llegir el títol: "Peter Pan viaje a nunca jamas" escrit per James Matthew Barrie . L'Àngela, per el títol, suposava que parlava de l'historia d'algun personatge famós, però al veure la portada es va quedar confusa: apareixien quatre nens que feien com se volaven en direcció cap a un edifici que, a la part superior portava un gran rellotge. Al costat dels nois, hi havia flotant una mena de esser lluminós. Tot això succeïa de nit. Molt intrigada per pa portada, la nostra protagonista va començar a llegir.

Va tardar exactament 32 minuts per terminar de llegir el llibre, i 0 segons en donar-se compte que aquell llibre no era normal. Explicava la historia de 3 germans que un dia un noi molt, molt estrany els convida a anar a un lloc on hi ha: pirates, indis, nens "perduts", "fades" i "sirenes". Els nens poden bola, tenen que lluitar contra els pirates, i tenen com aliat un cocodril que es va menjar un rellotge. El misteriós nen es diu Peter Pan, i segons el relat, es un nen que mai creix. Des pres els germans tornen a casa amb una experiència inoblidable.

L'Àngela es va posar les mans al front per intentar controlar tota la informació, preguntes i embolics que de cop esclataven com crispetes dins del seu cap. Els seus professors MAI els avien parlat de que existís un lloc tan increïble com aquell... Es va preguntar si de debò, aquell lloc existia de veritat. Com podia ser que hi existís una illa, dins d'un estel? Com podien existir aquells esser tan impressionants? Com es va detenir el creixement de Peter Pan? Com es van perdre allà tants nens?... en fi, infinitat de preguntes, i l'Àngela no trobava cap resposta lògica. Llavors, al dia següent va decidir anar a la biblioteca a investigar.

Però o deixaria per dema, ja que es feia tard, i era l'hora de dinar.

La nostra protagonista no va poder dormir, ni de casualitat. Les seves preguntes i dubtes no paraven de rodolar per el seu subconscient. Tenia mols nervis per saber si aquell lloc de meravelles existia o no. Si al final existia, volia anar amb totes les seves forces, però si no, per que dimonis el escriptor s'avia inventat un lloc com aquell?

Ho sento moltíssim!!!! Aquesta part no em vaig en recordar!!!! Perdo!!!!