Avui em trobo aquí, en aquesta estació perduda. No sé el que realment sent, ni el que penso, ni tan sols el que dic, ho tenc clar. Estic en aquesta cadira, la qual m'agradaria tornar enrere, per no tenir preocupacions. O anar ràpidament endevant, perquè la meva opinió tengui el valor que es mereix.
Estic aquí, ho sé, però no sé realment si estic sola o ben acompanyada. Ni tan sols ho puc confirmar. Ara m'ha tocat a mi baixar-me, no sé gaire bé el temps que hi romandré, pero cal gaudir-ho tot, per molt embullós que sigui, perquè només baixaré un cop. I al meu camí aquesta estació...hi deixarà marca.
YOU ARE READING
UNA ESTACIÓ ANOMENADA LIMB.(microrelat)
Short StoryL'adolescencia l'etapa que mes ens marca per un futuro, l'etapa més intensa en tots els sentits, i les seves refleccions.
