Fa només unes hores, quan estava tranquilament jugant a l'ordinador, tots els instruments electrònics de la meva casa es varen apagar (l'ordinador inclòs). No em va semblar alguna cosa del altre món i vaig pensar que pasaria aviat i que tot tornaria a funcionar com sempre. Però no va ser així. A cap dels meus veïns els funcionaven coses com la ràdio o fins i tot el mòbil. Això havia anat més enllà d'una simple tallada de llum. Varen passar les hores i tot el que tenia a veure amb la electrònica o simplements amb alguna cosa de les noves tecnologies havia deixat de funcionar a tota Mallorca. Va començar a fer-se de nit i vàrem haver de encendre algunes espelmes per poder veure millor a la foscor de la nit. Jo i la meva germana petita, una nina rossa de 5 anys, no sabíem que fer i vàrem decidir anar a casa dels nostres veïns na Clara i en David. Vàrem tocar a la seva porta i na Clara, una nina de 10 anys amb els cabells castanys i amb els ulls molt grans i blaus, ens va obrir la porta. El seu germà bessó, en David, un nin igual que na Clara, amb els cabells castanys i els ulls molt grans i blaus ens va fer passar al menjador. Havien preparat tota una sèrie de joguines i alguna cosa per menjar per passar-ho molt bé. No teniem cap manera de poder-nos conectar a internet i estava siguent molt difícil, sobretot per a mi. Vàrem estar jugant per una hora i després els nostres pares ens varen fer tornar a casa. Al día següent tot seguia igual, encara no podia conectar-me a internet. El dematí es va fer una mica complicat, jo normalment em passava els dematins dels caps de setmanes xatejant amb els meus amics i avui no vaig poder fer-ho. Com que a casa em vaig començar a avorrir, vaig collir la meva bicicleta i vaig anar a casa de la meva millor amiga na Margalida, una al·lota de cabells negres i alta. Quan vaig arribar a casa seva, ella es va sorprendre de veurem allà i vàrem estar xerrant per hores. Quan ja eren casi les 12 del matí vàrem decidir anar a fer una volta pel nostre poble, un poble petit denla Serra de Tramuntana. Allà decidirem que aniriem a algunes tendes a xerrar amb els dependents. Primer de tot vàrem anar a la tenda de fruita i verdura de a prop del teatre i estava tancada. Molts dels comerços del poble havien tancat a causa del problema amb la llum i l'electricitat i les noves tecnologies. Pareixia que tot havia quedat paralitzat gràcies al problema. Els cotxes també havien deixat de funcionar. No havia cap automòbil pel carrer, cap funcionava. Al carrer només es podia veure a gent caminant o amb bicicleta, era l'única manera de transportar-se. Això m'estava agradant. Vaig fer una llista mental de les coses bones i les coses dolentes de tot aquest "problema". Coses bones: la gent estaba fent esport mentre es transportava d'una banda a una altre, no contaminavem l'aire amb els motors, havíem après a no ser tant dependents d'internet ni d'altres coses electròniques, etc. Coses dolentes: el menjar no es conservava adequadament, els comerços no obrien, no ens podíem comunicar amb gent que no fos de Mallorca o del nostre poble, etc. Ningú al meu poble sabia perquè havia passat tot això. Ningú sabia res de res. Era un gran misteri. Varen passar els dies i això seguia sense tenir solució. Ja feia una setmana que no teniem llum a casa i començava a molestar. Vàrem seguir així uns dies més fins que el 10 d'agost va tornar tot a la normalitat. La llum va tornar, vàrem poder tonar accedir a internet, la gelera ja funcionava, els comerços varen tornar obrir,etc. Vaig estar pensant i discutint amb jo mateixa fins arrivar a una única idea. Durant aquesta setmana i mitja sense poder fer segons quines coses he après molt. He après que una vida sense estar contínuament conectada a internet és dura pero se pot aconseguir. També he après a escoltar millor a les persones i a poder mantenir una millor conversació cara a cara. Aquesta setmana he après moltes coses, ha estat una experiència divertida i frustrant a la mateixa vegada. Al final ningú va acabar sàpiguent com o perquè s'havia produït això. Es va xerrar molt durant les següents setmanes, pero després d'un parell de mesos ningú va tornar a xerrar del tema i va quedar a l'oblit per sempre més.
