Petits contes per les estacions

Primavera: les maduixes

Ja feia estona que havia parat de llegir el llibre que ara descansava sobre el meu pit. Com cremava la pell sota el sol després d'estar tant temps quiet! Quina calor tan estival per ser maig! Però quina mandra moure's o tapar-se... Quina vida més dura la de l'estudiant universitari, sofrint pel sol cada tarda!

Vaig notar un petó meva galta, i vaig girar-me. Els ulls verds de la Maria havien trobat els meus. Vaig besar els seus llavis vermells com les cireres. Ella em va posar una maduixa a la boca, i la vaig mossegar. Vam menjar maduixes una estona, i després vam mirar el cel abraçats. Aquell pas entre la primavera i l'estiu, les últimes flors i els primers fruits. Futur, salut, bon temps: la joventut i l'amor!