Toni Soler
Història
de Catalunya
(modèstia
a part)
I. Assortiment d'ibèrics 11
II. Oh, els romans! 27
III. Oh, els bàrbars! Oh, els moros!
(Falta algú?) 41
IV. Guifré, pels pèls 55
V. Nosaltres i els aragonesos 69
VI. Jaume I, dit i feyt 81
VII. Quan érem els dolents 95
VIII. Elpactisme 109
IX. La crisi (Ja? Tan d'hora?) 121
X. Unitat de destí 135
XI. Pau Claris - Consell de Cent 147
XII. Per què la Diada és l'I 1 de setembre? 159
XIII. La pela és la pela 171
XIV. Sang, suor i tinta .
XV. Lo catalanisme ....
XVI. República i guerra
XVII. Del temps de l'avi ençà
VIII. Conclusions (a la carta)
«Catalunya -hom diu sovint- "ha pogut ser" però "no ha estat": vet aquí, es pensa, l'arrel última i més pregona de totes les seves desgràcies [...]. Però la història no és simplement la realització d'una possibilitat, sinó que és la realitat mateixa [...]. No pensem, doncs, altra vegada, en allò que hauria pogut ser Catalunya si... pensem en allò que ha estat i en la millor manera d'aprofitar-se'n.»
JOSEP FERRATER MORA
«[...] Per això no podem dir que la història de Catalunya sigui un perpetu condicional [...]. La vida dels catalans és un acte d'afirmació continua¬da: És el síy no el si. Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els france-sos; la metafísica, com en els alemanys [...], o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser.»
JAUME VICENS VIVES
Abans d'estudiar una història, estudieu l'historia¬dor que l'ha escrita.
E.H. CARR
I
ASSORTIMENT D'IBÈRICS
50000 aC - 250 aC
Un dels grans problemes dels manuals d'història és que, indefectiblement, comencen per la prehistòria, que és amb diferència el període més sonso i espès de la història de la humanitat És molt possible que molts estudiants hagin avorrit la història perquè no han estat capaços de pair aquest farragós primer capítol. Però, és clar, no es pot començar la casa per la teulada. A més, saber coses d'uns protocata-lans que vivien com els hippies de Formentera als anys seixanta també pot tenir gràcia.
-UGG -VA DIR ELL
Diguem per començar que els primers catalans de la Història no eren de Barcelona. Potser els últims sí que ho seran, tal com va tot, però els primers, ni de lluny: el centre neuràlgic de la Catalunya paleolítica es tro¬
bava ben al nord, al Rosselló, on s'ha trobat una man¬díbula de 450.000 anys. No només és la més antiga del nostre país, sinó una de les primeres d'Europa, cosa que diu molt a favor de l'acollidor paisatge i clima de la Catalunya Nord, actualment francesa, que en aquella època, no cal dir-ho, no era ni francesa, ni catalana, ni tan sols del nord.