Quan el Nico va obrir els ulls, el primer que va fer va ser portar-se les mans a les orelles. El soroll que hi havia allà era insuportable. Però no hi era dins de la casa, sinó fora. A prop. Molt a prop. La seva mare, Annah, va entrar amb la germana petita d'en Nico a la fosca habitació on es trobava ell, ajagut al llit, encongit i tapat fins a dalt. La nena, que es deia Julya, es fregava els ulls amb molta son. Portava una blanca camisa de dormir, dues trenes llargues i un osset de peluix que agafava amb l'altra mà. La careta de la nena va canviar totalment d'expressió per a passar a ser una cara de terror, al escoltar l'horrible soroll que una nena de cinc anys mai hauria d'escoltar: una bomba, no molt lluny de casa seva. Annah va córrer cap a on estava el Nico, cridant histèricament. El nen aixecar-se del llit, i es va posar les sabates, quasi sense saber el que estava fent, quan li va caure un floc de cabell marró per davant dels ulls. Quan se'l va fer a un costat, va dirigir la mirada cap a la porta, on estava la seva germana, immòbil, blanca com la llet. La mara va tancar les cortines i va agafar als dos nens de les mans i se'ls va emportar corrents cap a la porta de la casa. Quan els quedava poc per arribar, la Annah va agafar a la Julya en braços i va deixar la mà d'en Nico. Els dos van mirar-se, donant a entendre al nen que havia d'obrir la porta. Es va apropar lentament i quan estava a punt de tocar el pom, alguna cosa va sacsejar la porta violentament. Hi havia algú que donava cops a l'altre costat sense parar. Els tres van recular, molt fràgils, sense fer cap mena de soroll, per intentar donar a entendre que allà no hi havia ni un ànima. En aquell moment, el soroll va semblar haver parat, quan de sobte la Julya va fer un petit esternut. Tots tres van posar els ulls com plats, mirant a la petita, que es va portar les mans a la seva petita boqueta. Uns instants després, el pom de la porta va començar a girar i ja a cap d'ells semblava importar-los les bombes que explotaven fora. Semblava que l'intrús havia aconseguit obrir la porta i estava entrant. La nena petita va tancar els ulls i va abraçar a la seva mare, i el nen va agafar-la de la mà. La Julya va obrir un ull per veure qui era, i quan ho va endevinar, va saltar dels braços de la seva mare i va anar corrents cap a la porta. Era en Joshue, el seu germà gran. La nena va abraçar al noi de 19 anys, que era deu anys més gran que en Nico. Era un jove molt ben plantat, amb els cabells foscos i uns preciosos ulls verds, igual que tota la seva família. Sempre havia estat un noi ben alegre, però en aquell moment ningú ho hauria dit. La Julya l'abraçava, plorant. En Nico no s'ho podia creure, el seu germà estava allà, amb ells. El Joshue havia entrat per la porta amb la roba tota estripada, la cara bruta i amb ferides per tots costats. Només entrar havia caigut a terra. Venia de l'hospital, però no per que estigués malalt, sinó perquè hi treballava allà. La seva mare havia sentit feia unes hores per la radio que una bomba enemiga havia caigut just allà, on ella sabia que estava el seu fill, així que el va donar per mort. Els dos nens també ho havien sentit, així que van suposar que no tornarien a veure al seu germà. El noi sagnava per totes parts, però ni a ell li va importar. Estaven tots junts, cosa que va fer que oblidessin tot el que estava passant al carrer. Al Nico li va caure una llàgrima dels ulls, que va dissimular, ja que al Joshue no li agradava que ell plorés, perquè deia que els homes no ploren. Però per molt feliços que estiguessin, sabien que allò només acabava de començar. Corria el novembre de l'any 1940 i tots ells eren una família jueva. L'Annah deia que havia començat la involució: els homes tornaven a ser animals. El Nico i la Julya es miraven per veure si algun dels dos ho havia entès, però mai ho van endevinar. Al contrari que els petits, el Joshue si que ho entenia, per això esbossava un lleuger somriure als llavis que després desapareixia al saber que aquells "animals" volien acabar amb ell i la seva família. Quan en Nico va girar la cara va veure a la seva mare plorant, cosa que li va fer pensar que mai més l'havia vist plorant des de la mort del seu pare. Ella sempre havia sigut molt forta, tot i després de la mort del seu marit, ja que havia sortit endavant amb els seus tres fills. El que més mal li feia al Nico era no enrecordar-se del seu pare, ni ell ni la seva germana, ja que tots dos eren molt petits quan ell va morir. Però aquest moment de retrobament va acabar quan una explosió va trencar els vidres de la finestra del menjador. Una bomba havia caigut just a la casa del costat que ara cremava completament destruïda. En aquell moment tots quatre van sortir corrents per la porta i van anar directes a un refugi que tenien amagat al terra del pati davanter. En Joshue va obrir la porta i tots van baixar a l'amagatall. Ja allà sota, tots van respirar, alleujats. El més gran dels germans va anar-se'n directe a un dels llits de l'habitació. En Nico i la Julya van quedar-se observant la cambra. No era molt gran, tenia quatre llits, es a dir, dues lliteres, una a cada costat. També hi havia un bagul amb mantes i coixins, i just al costat un armari metàl·lic bastant gran on hi havia una gran quantitat de queviures. Quan ho va veure, el Nico es va estremir al pensar que haurien de passar molt de temps allà. La Annah va dir als dos nens que escollissin un llit i que ja a l'endemà els ho explicaria tot amb més tranquil·litat. Al cap i a la fi, només eren les tres de la matinada. Van agafar uns llençols del bagul i van ficar-se al llit. Els dos nens van fer un petó cadascun a la mare, que tenia la galta humida. En Joshue ja dormia, cosa que no era d'estranyar i l'Annah no va trigar en fer el mateix després d'apagar el llum. Quan ja feia una estona que tots dormien, en Nico encara estava despert i tenia els ulls oberts com plats mirant al sostre, que estava cobert per una fina capa de la més negra obscuritat, i no només el sostre, ni tota la habitació, sinó tot aquell petit poble d'Holanda, on ells sempre havien viscut. Al cap d'una estona va tancar els ulls. Allò que estava passant no l'agradava gens ni mica. En aquell moment, va començar a imaginar-se que estaven tots quatre, ell, els seus germans i la seva mare en un prat verd. No hi havien bombes, ni gent plorant, ni cap casa cremant. Només estaven ells i tot estava tranquil. Tot just enmig del prat s'alçava un majestuós arbre del que brotaven unes precioses fulles. Per allà corrien, jugaven i saltaven. Anaven descalços i tots vestits de blanc. Una roba blanca, radiant, nova i neta. Tots tenien una magnifica cara de felicitat i radiaven salut per cada porus de la pell. Durant un moment, la Julya va parar de jugar i els seus llavis van marcar una ple somriure de gran felicitat. Va assenyalar amb el dit a l'horitzó, on estava una silueta que poc a poc s'anava apropant: era el seu pare. Quan el van veure, tots corrien cap a ell. Quan el Nico estava a punt de tocar-lo, va començar a desaparèixer: va quedar-se adormit.
