"No sóc un prototip ni un estereotip,
ni una figura a la qual modelar,
ni un cos gros ni prim,
ni uns granets ni unes arruges,
ni unes bambes Nike ni una talla,
ni un -què bonica et queda aquesta fandilla-.
No sóc el teu senyalar amb el dit ni el teu murmureig,
ni el teu comentari ni la teva crítica,
ni el teu ideal ni el teu realisme,
ni el teu passat,
ni el teu present,
potser no sóc ni el teu futur.
No sóc un Malboro entre els dits,
ni una bala aturada al pit,
ni els punyals que porto clavats a l'esquena,
ni la forma que em comporto,
ni en la que penso, ni en la que sento.
No sóc els adéus que he dit,
ni les estretes de mà que he donat,
ni les paraules que m'he empassat,
ni els silencis que he produït,
ni els inferns en els que m'he cremat.
No sóc el desbordament de cap riu,
ni el desemboqui a cap mar.
No sóc la noia en que sempre he somiat convertir-me,
ni el quin malson de noia,
ni el -es veu bona persona, tant de bó es volgues una mica més-.
NO SÓC ELS TEUS CONCEPTES, NI ELS MEUS.
SÓC. AIXÍ. SENSE MÉS.
DEL VERB SER.
I QUÈ BONIC.
I QUE TERRIBLE. (PER A TU, DIC)."
-A
