Els Descendents de Lord Voldemort

1. Som mags?!

(Katherine)

D'aquí unes quantes setmanes començava el col·legi. Ens avorríem molt a casa jugant a la consola. La mare i el pare se n'havien anat de vacances un mes i estàvem sols. Pensen que som dolents, només hem matat a dos gats!! Això és tant?? Bé, és mentida. Volia donar una mica d'emoció a la història.

De cop, es va sentir un gran soroll a baix. El John i jo ens vam mirar.

-Que ha sigut aquet soroll?-va preguntar el meu germà.

Vam anar corrent a mirar que era el que havia causat aquell soroll.

Quan vam baixar ens vam trobar a una dona vella que vestia unes robes molt rares per la època que érem.

-Qui es vostè?-vaig preguntar espantada, agafant un bat de beisbol que havia trobat per terra.

-No us espanteu, em dic Minerva McGonagall i he vingut per informar-vos que heu sigut acceptats a l'escola de màgia i bruixeria Hogwarts-ens va dir.

-Escola, magia, bruixeria, Hogwarts?!?!-va cridar el meu germà sense entendre res.

-No us ho han dit els vostres pares?-diu ella.

-Dir-nos el que?-vaig preguntar-me jo.

-Que sou mags!-diu ella.

-Que som que?!-vam dir alhora el meu germà i jo.

La directora McGonagall ens va explicar tot, dient-nos que érem mags i havíem d'entrar al col.legi de hogwarts per poder controlar la nostra magia, on esta dividit en 4 cases que son: Gryffindor, Slytherin, Ravenclaw  i Hupplepuf.

La directora McGonagall ha parlat amb els nostres pares i ens deixen anar, però primer tindríem que comprar els materials al Callejon diagon.

Quan va arribar el dia de anar a comprar els materials un home que es diu hagrid ens va acompanyar a comprar els materials.

-Nois perque no us avanceu mentre que jo vaig a fer alguns assumptes que tinc que fer?-ens va dir un senyor molt alt i gros.

-D'acord, després t'esperarem a la porta de la botiga- li dic.

Després de això vam entrar a la botiga de ollivanders.

-Hola?...-li diu el meu germà.

-Hola...-dic jo, però, soc interrompida per un home vell.

-Ja era hora que els germans Ridd... Miller em visitesin per comprar les seves varetes-ens diu aquell home estrany.-Passeu, o no voleu una vareta?-diu aquell home.

-Clar que si-diu él meu germà.

Un cop que haviem entrat el senyor ollivanders ens va ensenyar unes quantes varetes pero totes ens anaven malament.

-Mireu i aquestes, son fetes de teixit, amb un nucli de plumes de fènix, proveu-les- diu ell.

Quan él meu germà i jo vam agafar la vareta vam sentir com si el foc ens escalfesi.

-Increíble... Interesant, a lo millor tindre que parlar amb la directora McGonagall...-va susurrar, pero no él vaig sentir molt be.

Quan vam sortir de la botiga ens vam trobar al hagrid i vam anar a comprar les coses que ens faltaven.