Temps en gel

Renaixement

Ets forta, ets gran, pots seguir el teu camí. T'aixeques. La teva respiració segueix entretallada. No recordes res. Ets a una habitació d'hospital, de sobte, notes un mareig i t'asseus. No saps que et passa. Portes una bata verda posada. Tens fred, et toques els braços per entrar en calor, no portes mànigues, així que de seguida notes al teu braç esquerre una sensació estranya i t'ho mires. Portes una vena clavada al avantbraç, està connectada per unes vies fins un recipient penjat d'un pal amb rodes. En aquest recipient hi ha un líquid que no identifiques. T'apropes per observar-ho. Quan no et dones compta, sents unes veus que et parlen. Et gires i et trobes a la teva mare i una dona al costat. Et pregunten com estàs, no respons, estàs ocupada amb la teva ment, en aquest moment, embossada de pensaments i preguntes que ja es sobresurten del límit. La teva mare i aquella dona se't queden mirant provocant-te molta incomoditat. Llavors se'n van i et deixen sola de nou.

Recordes tot menys el per què estàs aquí i el seu origen. Es com si busquessis una clau perduda on no hi és. Et desesperes i comença a ploure als teus ulls, fent-se un llac de llàgrimes infinit. No comprens res. Què et passa? Què fas aquí? Com he arribat? Què m'ha passat?

Pregunta rere pregunta, no paren, una condueix a una altre que, intenta donar resposta a una altra i així infinitament.

Torna a obrir-se la porta, aquesta vegada entra un home acompanyat de la mateixa dona que abans. Et treuen la via i et donen la teva roba, te la poses. Et demanen que els acompanyis i els segueixes. Vas amb ells al llarg d'un passadissos, que per tu, són tot un laberint. De sobte, mires a l'esquerra i caus. Al caure veus algú, et sona molt, però no distingeixes qui pot ser. Al moment et trobes que els "suposats doctors" amb qui anaves t'ajuden a aixecar-te. Et pregunten si estàs bé. Assentes amb el cap i continueu el camí. Et sorprèn la reacció del noi que havies vist, t'havia mirat com si no et conegués, però tu n'estàs segura de que sí. Arribeu a una sala, més gran que l'habitació. Hi ha una taula al centre amb una cadira i més cadires al voltant on hi ha més gent que deuen ser de la teva edat. T'asseus on t'indiquen.

Llavors comencen a cridar per ordre d'arribada a tothom, ets l'última i has d'esperar una estona. Sembla que cap persona sap on és, tothom se'l veu desorientat, i això et transmet més tranquil·litat. Quan arriba el teu torn t'aixeques i vas cap a la taula central. Allà et donen una petita carta que no pots obrir fins sortir al carrer. Seguidament surts, res és com recordaves, i el que passarà dintre d'un instant no t'ho esperes. Obres la carta i llegeixes:

Nom: Daniela

Cognoms: Baena Bianco

Anys: 11

Nova adreça: c/ Rowling 51 4t 2a

Benvinguda Daniela,

Sabem el que estaràs pensant ara, i entenem la teva desorientació. Les paraules que llegiràs seguidament, et retornaran el record clau, només hauràs d'anar cap a l'adreça que t'hem indicat i començar de nou.

T'agraïm haver col·laborat amb nosaltres, l'experiment ha funcionat.

PD: Recomanació: ves a la farmàcia i compre't l'oblivion per tal de que els teus antics records no perdurin en la teva ment i evitar, futurs problemes,

Gràcies,

Atentament, Institut de Biologia i Neurologia

Aquí van les paraules: TEMPS SN GEL.

Ara ho recordes, havies estat congelada durant 150 anys.