TINTA INVISIBLE

La clau

És Sant Jordi , avui Barcelona llueix els seus colors , milers i milers de carres amb milers d'històries ja escrites , i les que queden per viure...

D'entre totes aquestes , n'hi ha una d'especial.

Comença al matí el 23 d'Abril del 99.
En un banc de la rambla guarnida ja amb roses esta la Georgina , amb el seu vestit color corall i flors al cabell , deborant un llibre de 423 pagines.
A davant seu , en Marc , de cabell castany rinxolat i sense pentinar amb una rosa sense destinataria comprada en una paradeta de la cantonada , així perquè sí. 

Per començar una aventura sempre cal fer el primer pas , i el d'aquesta no es que fos amb bon peu. La Georgina encara submerguda en el somni del llibre va decidir aixecarse , el Marc fa fer el mateix i va passar... Les seves mirades es van creuar , però massa tard , els seus cossos havien xocat abans que les seves mirades.
- MIRA PER ON VAS !
- JO ? SI ETS TU LA QUE ESTAVA EMPANADA LLEGINT !
- De fet ja m'el he acabat , té , et convindria una mica de coeficient intel·lectual ja que veig que no saps ni caminar - li va dir mentres li canviava el llibre per la rosa.
- EI ! I LA MEVA FLOR QUE ?
- ME LA QUEDO ! NO ES EL QUE ES FA AVUI ? INTERCANVIAR ? TOTAL , NO CREC QUE LI DONGUIS A NINGÚ... BON SANT JORDI ! - va dir mentre s'allunyava Rambla avall esquivant la gent.
El Marc es va quedar parat sense saber que fer , encara sobtat per el que acabava de passar i sense tenir res a fer es va tornar a assentar al banc i va començar a llegir el llibre que li havien regalat , si es que així es pot dir...
Va ser així , inesperadament quan la princesa vestida amb la seva armadura florida va trobar al seu caballer que necessitava ser rescatat , rescatat d'aquest món on vivim , tan ple d'odi , de perills , i a la vegada ple d'amor...
Que com el va salvar ?
Donant-li la clau a la porta de l'imaginació.