Relats curts i d'altres coses

El noi

Feia 1 any de l'aniversari de la mort dels pares i seguia sense saber perquè eren morts.
El cas va ser molt estrany, simplement quan vaig arribar en el que era casa meva, per cert,  vivíem en unes barraques molt boniques, els meus pares eren morts. No els havien disparat ni tampoc apunyalat ni aquestes coses, únicament estaven morts d'hipotèrmia, que és el que la policia trobava estrany? Doncs que estàvem a mitjans d'agost.
Jo no havia estat a casa perquè havia d'anar al psicòleg com feia cada dimecres, des-d'aquell dia no hi he tornat a anar, tinc por de que quan torni a algú altre mort davant de casa.
Ara visc amb una família d'acollida tot i que faig com si no existissin, prefereixo no entaular conversacions amb aquests hipòcrites de classe alta.
La meva família mai havia tingut molts diners, per això, a la policia no els hi va semblar tan estrany que uns captaires haguessin mort d'hipotèrmia a mitjans d'Agost.
Resumint, avui que feia un any dels fets vaig decidir anar a visitar les seves tombes i després anar a les barraques on vivíem abans. Al cementiri m'hi acompanyaria la família d'acollida però a les barraques hi preferia anar sol.
L'estona del cementiri va ser bonica, ho necessitava. Vaig portar flors i les vaig deixar just davant de les tombes.
Quan vam acordar marxar els meus pares polítics van tornar cap a casa seva i jo cap a el que havia sigut casa meva.
Quan hi vaig arribar em vaig sentir fred i estrany. De sobte tot es va acabar