22 d'octubre
Ho he aconseguit!
Aquest matí, la Tània i la Marta, m'han dit que els seus pares sí que les deixen apuntar-se a l'acadèmia de ball. Els he dit que jo encara no sabia si podia perquè no els ho havia preguntat als pares, però en realitat estava mentint. Ahir a la nit els ho vaig preguntar i em van dir que no hi havia cap raó per la que m'hagués d'apuntar, i que no en trauria res de profit. Em vaig enfadar molt. Aquest matí, quan elles m'ho han dit, m'he posat molt trista: apuntar-me a l'acadèmia era el meu somni! I no podia creure que les meves millors amigues s'hi apuntessin sense mi... Pareixerà molt egoista, però es el primer que he pensat.
Però com que he decidit no rendir-me, aquesta tarda m'he volgut assegurar de la resposta dels pares i he intentat convèncer-los. No us penseu que ha sigut fàcil, he hagut de prometre milers de coses que després no compliré, però al final ho he aconseguit. M'apuntaré a l'acadèmia amb les meves millors amigues! Per a mi, és com un somni fet realitat.
Aquesta tarda anirem a inscriure'ns, el dilluns comencen les classes!
25 d'octubre
Quina passada!
Avui ha sigut el nostre primer dia a l'acadèmia. Aquest cap de setmana, he quedat amb la Marta i la Tània per anar a comprar el vestuari. Necessitem un munt de coses: les sabates de ballarina, el mallot, les malles, els escalfadors...
La classe començava poc després d'acabar l'institut, així que hem hagut de dinar molt ràpid! A les tres del migdia estàvem a la porta de l'acadèmia, juntament amb les altres que s'havien apuntat. Poc després ha arribat la professora. Es diu Núria. Pareix bastant simpàtica, però es nota que ens posarà les piles!
Hem començat la classe amb un escalfament. La veritat és que, per ser el primer dia, ha estat bastant dur! Ha dit que es preocuparà molt per millorar la nostra tècnica i, sobretot, la nostra elasticitat.
Sobre les altres companyes, n'hi ha una que es diu Mireia i fa cara de males puces. A més, ho fa tot perfecte! Les altres tenen un nivell bastant més baix, bé, com jo.
Crec que m'ho passaré d'allò més bé, perquè a la Núria li he causat bona impressió!
1 de novembre
Quin cansament!
Ja fa una setmana que vaig a l'acadèmia, però no estic segura de que pugui continuar! Ho intento fer el millor que puc, però em dona molta ràbia quan no em surt i la Mireia se'n riu de mi... Sincerament, crec que m'ha agafat mania. Com que la Núria sempre m'intenta ajudar, no li fa tant de cas a la Mireia, i això l'enfada molt! Però no sé per què es tant egoista! Si necessito ajuda, és normal que la professora em doni un cop de mà... Però no, ella creu que sóc la seva preferida...
I encara ho ha pensat més quan, al final de la classe, la Núria m'ha cridat perquè anés a parlar amb ella a soles. La veritat, m'he quedat sorpresa. M'ha dit que tinc bones condicions físiques i que, amb una mica d'esforç i dedicació, podria arribar molt lluny. Que només em falta descobrir el talent que porto dins.
No sé si és una indirecta perquè ho faig molt malament, o perquè és veritat que porto una estupenda ballarina per descobrir dins meu!
3 de novembre
Quin embolic...
Últimament, m'estic prenent molt a fons el que em va dir la Núria. La veritat és que ha donat bon resultat. He notat que m'he fet més elàstica i que he millorat la meva tècnica. Però continuo pensant que em falta molt per aprendre...
