La màquina dels somnis

Imagina't que poguessis guardar els teus somnis i vendre'ls en forma de pel·lícula, a tothom li agradaria poder mirar els seus somnis a la televisió. Això és lo que la científica Sophie Claston va pensar, per això va estar tota la seva vida intentant trobar la manera de fer-ho realitat. Amb l'ajuda de la seva millor amiga, la Chloe Merrish que també era una molt bona científica va poder-ho inventar, però la Chloe va morir per un càncer fa cinc mesos. La seva màquina superava qualsevol invent que s'havia fet fins ara.

Era el dia de presentar el seu invent a tot el món, ella sabia que la seva màquina triomfaria i que moltes empreses voldrien comprar-la. L'invent consistia en un casc molt lleuger, que sembalant als que fan servir per nadar i una petita caixa amb una pantalla. Perquè la gent s'ho creies havien de fer una demostració, adormirien una persona del públic amb una mascareta i llavors quan es despertes tot el públic veuria el somni en una gran pantalla que estava a l'escenari. Tot va sortir com elles esperaven, per sort. 

Una nit normal i corrent la Sophie estava al seu pis de Nova York, la maquina estava en una caixa fort amagada darrera la paret. Quan estava sopant, va sentir com una persona li feia un cop sec a la nuca. Es va despertar en una habitació molt gran amb parets de metall i llumetes de colors. La Sophie mai havia vist res igual, semblava una nau extraterrestre. Ella sabia que els extraterrestres no existien, potser estava somiant. Va intentar despertar-se però no va poder. Va sentir uns sorolls molt estranys que venien del darrera la porta. Una forma estranya va entrar per la porta, era com un humà, però el cap una mica més gran del normal. Darrera seu van entrar dues formes més petites, això ja si que no era normal. El del mig es va treure la caputxa, era una cara que li recordava a una pel·lícula que va veure de petita: E.T. Per poc es desmaia, per molt poc! Li van tapar els ulls amb un tros de ferro. Va sentir com entrava algú més a l'habitació i començava a parlar amb el seu estrany idioma.

Al cap de molt temps, li va treure el ferro que portava als ulls. Va veure que a l'habitació hi havia quatre extraterrestres. Un d'ells se li va apropar molt i la va mirar fixament als ulls, durant més de deu minuts.

Es va sorprendre quan un d'ells va començar a parlar en el seu idioma i li a dir:

-Com funciona la teva màquina?

-Perquè ho voleu saber?-li va dir la Sophie espantada.

-Com funciona la teva màquina?-va repetir.

-Pressionant un botó i ficant-ho el cap.

Tots els extraterrestres van marxar de l'habitació. Ells estava preocupada perquè si al seu invent hi feien canvis podria convertir-se en una arma. La maquina també podria fer-se servir per esborrar la memòria de moltes persones.

Al molt poc temps va aparèixer un altre extraterrestre que no feia tanta por com els altres. Tenia un vestit de color platejat amb ratlles de colors.

-Tranquil·la, sóc el netejador, em dic Roland i no et vull fer mal.- va dir el extraterrestre intentant tranquil·litzar-la.

-Què em voleu fer?-va preguntar la Sophie.

-La meva família et vol fer mal- va dir el extraterrestre.

-Perquè? Jo què els hi he fet?-va preguntar espantada.

-Diuen que els molestes, però tranquil·la, jo et tornaré a la terra.

-Gracies però no, els teus familiars poden fer molt mal amb l'invent que he fet. -Podrien treure i manipular els records de moltes persones! Ho hem d'evitar!

-No podem, tenen la teva maquina molt protegida.

-Ho hem d'intentar! Jo tampoc ho voldria fer, però es per un bé major que nosaltres.

-Crec que la tenen a la habitació principal, on hi ha tots els governadors i capitans de la caixa voladora.

-D'acord, però com hi podem entrar?- la Sophie va intentar amagar la por.

-Quan no hi ha ningú es... a sí, que van a carregar-se.

-A carregar-se? Què és això?!

-Amb el vostre idioma crec que és... Dormir!

-D'acord.

-A quina hora se'n va a dormir?

-D'aquí uns 65 minuts.

-D'on veniu?- va pregunta la Sophie.

-Som d'un petit planeta a cent anys llum.

-Uf!!!

-I perquè volen fer servir el meu invent.

-No ho se.

Al cap d'una hora van anar a la habitació central, hi havia moltíssimes màquines molt estranyes. Era immensa, la Sophie no sabia com podrien trobar el seu invent amb tantes coses. Li va preguntar:

-Com trobarem la meva petita màquina?- va dir una miqueta preocupada.

-Normalment no em deixen netejar aquella caixa amb números.

-Es una caixa fort, per obrir-la necessitem un pin.

-Vaig a mirar a l'ordinador del meu amo. Es molt vell i no crec que se'l sàpiga de memòria.

-Nomes és curiositat, però quants anys té el teu amo?

-No ho sé segur, però crec que té uns 1500 anys. –Li va dir.

-Però com pot ser, es impossible! I tu, quants en tens?- Va dir sorpresa.

-Jo en tinc uns 146 anys. Ara vinc vaig a buscar el pin.

La Sophie va observar per segon cop tota la habitació, si no estava amb aquella caixa no sabia on podria estar.

La Sophie va sentir que en Roland la cridava, el va veure molt content, segurament va trobar el que estava buscant. Quan va escriure aquelles formes, que per ells eren números, la caixa va fer un soroll i es va obrir. Per sort hi havia la maquina de la Sophie.

-Ara com puc tornar a la Terra? –Li va preguntar.

-Amb una petita càpsula.

-D'acord, on estan?

-El costat d'aquesta sala- Li va dir.

-Doncs anem-hi!

Quan hi va arribar es van dir adéu, però de cop va entrar un extraterrestre, el Roland i ell van començar a parlar en el seu idioma. La Sophie no ho entenia però sabia que no estaven parlant tranquil·lament, l'altre estava molt enfadat. El Roland li va dir que anés ràpid a la càpsula i pressiones el botó de color blau i després el verd. Quan va entrar va tancar la porta. A la porta hi havia una finestreta i va veure com entraven molts extraterrestres i lligaven al Roland. Al cap de molt poc es va sentir un soroll i es va començar a moure i en un moment estava anant cap a la Terra. No va poder saber que li feien en el Roland, estava trista, va ser molt bo amb ella.

Ara cada cop que la Sophie pensava amb què li va passar es pregunta que volien fer amb la seva màquina, segur que no era res de bo, i amb en Roland? No li va explicar a ningú lo que li va passar, ja que es pensarien que s'havia tornat boja.

Al cap de 2 anys s'havia convertit en una grandiosa científica, molta gent volia treballar amb ella, ja que va aprendre molt quan estava al la nau extraterrestre, les seves maquines i invents, la tecnologia, etc.