Era un dia de primavera. Crec recordar que estàvem al mes d'abril. Era un dia d'aquells en que fa sol, els ocellets cantes i els nens surten al carrer a jugar. Un dia dels que fa verdaderament calor i nomès tens ganes de sortir al carrer a fer el burro i menjar-te un bon gelat. Era cap de setmana, així que no tenia que preocupar-me per l'institut, ni per els deures; ja que els havia acabat el dia anterior.
En canvi, era diferent, estava a casa, tancada a la meva habitació amb les persianes baixades. Només estrava una petita fielera de llum. Tenia unes enormes ganes de plorar, sabia el perquè, però no sabia com podia haver arribat fins a aquest punt...intentava superar-ho, pero allò era impossible. De cop, sense trucar va entrar la meva mare. Es va asustar al veure'm així. La preocupava, peró a la vegada m'entenia. Ella sabia que l'adolescencia no era fàcil. Però sense mès va tancar la porta de nou i va marxar.
-Es que mare meva!!! Com em podia haver enamorat d'aquell noi??-vaig pensar.
Era impossible que jo a ell li agrades, com li podria agradar al meu entrenador de patinatge?? Si per al menys em treia deu anys.
De sobte, va sonar el mòbil. Era la meva millor amiga, encara recordo el dia que ens vam conèixer. El missatge deia que treies el cap per la finestra. Ràpidament em vaig aixecar del llit. I vaig fer el que em demanava el missatge. Des de la finestra, per sorpresa meva, la vaig veure, era ella. La Sheila, la meva millor amiga. Portava un ram de flors molt gran. Ella savia per el que jo estava passant. Era la que mès costat m'estava fent en tota aquesta història. I des de la finestra va ser el primer somriure que vaig fer durant el que portava de dia.
KAMU SEDANG MEMBACA
Des de la finestra...
NonfiksiAquesta història tracta sobre una noia anomenada Eura que té 15 anys i és de Barcelona, quan tenia tres anys el seu pare es va morir per un accident de cotxe i per conseqüència la seva mare va caure en una forta depressió, on prenia antidepressius i...
