Quan calla la ciutat

El concert

L'Alícia estava amb la Isona, la seva milllor amiga, a casa de la seva mare preparant-se per al concert:

-Jo ja estic- es va girar i va deixar veure a la Isona el seu vestit blau- t'agrada?

-Clar que si.-la Isona va ullejar el teléfon de l'Alícia, i va fer una cara felicitat- Tens un missatge d'en Raul.

-Quin Raul?

-El noi que et vaig presentar. Aquell tant guapo.-li va apropar el teléfon deixant veure el missatge- Diu que vol quedar amb tu!

-Isona, ara no em ve de gust quedar amb ningu.

-D'acord, s'emportarà una decepció peró li diré que no estàs disponible.

A l'Alicia no li venia de gust mai quedar amb nois, havia tingut un parell de nóvios però sentia que algo era diferent, aquest estiu s'havia donat compte de que li agradaven les noies però no descartava als nois, preferia asegurar-se abans de dir res. La Isona va mirar el rellotge:

-Alícia ens tenim que anar ja! Són les vuit si volem arribar a temps tenim que agafar el bus de i deu!

Les amigues van sortir de casa corrents. Quan finalment van arribar a la parada el bus estava allà. Quan van pujar van seure a darrere de tot. Van arribar a Barcelona a les nou mitja just a temps per al concert. Quan van entrar a la sala van anar directament a la pista.

Quan ja havien tocat tres cançons la Isona va anar a buscar begudes. L'Alícia va continuar ballant, després d'unes quantes cançons més va rebre un missatge de la Isona que deia: "He conegut a un noi molt maco i estem parlant a la barra, ho sento.", ja està acostumada que la Isona la deixi plantada. Quan va arribar la canço lenta una noia molt maca es va apropar a ella i va dir-li:

-Hola, sóc la Julia, vols ballar?

L'Alícia va assentir amb el cap, rapidament la Júlia va agafar-la per la cintura de forma suau. Les dos somreien sentien calma peró a l'hora ganes de menjar-se el món. A la tornada de la cançó es van apropar molt fins que els seus rostres es tocaven, la Júlia la va mirar als ulls i va preguntar-li:

-Et puc donar un petó i després et pregunto el teu nom?

-Sóc l'Alícia i clar que em pots donar un petó.

Van juntar els seus llavis i es van donar un petó que no oblidarien mai. La cançó es va acabar i es van separar, l'Alícia va somriure i va dir:

-Ens donem el teléfon?

-D'acord, i si vols algun dia quedem per prendre algo.

La Júlia es va tornar a llençar per donar-li un altre petó, aquest cop més curt.

Després de dir-se adéu van anar cada una a la seva casa.