El Internet, una eina que et dóna accés a la informació, a l'entreteniment i a la comunicació. Aquí, us explicaré la història d'un noi i una noia que es coneixeran nomès per aquesta red, però que no s'esperaran mai que en realitat tots dos es troben molt a prop entre ells.
El noi es diu Jin. Ell és un nen que ha sigut un prodigi tota la seva vida. Però que sempre ha estat sol, encara que tampoc es relaciona amb ningú en vida real i només ho fa per Internet o en videojocs.
La noia es diu Sei. Ella era una noia bastant alegre i intel·ligent, però que un dia li van diagnosticar una enfermetat que li impedia anar a classe. Llavors, ella fa tota la feina i els examens per Internet.
Aquest dos nois un dia, mentre es trobaven tots dos parlant en un xat públic, es van conèixer de casualitat. Ells dos tenian gustos diferents, però hi habia un en concret que els unia: el gust per l'anime i el manga.
Aleshores tots dos es varen intercambiar correu i varen començar a parlar entre ells. Un dia en Jin li recomenava jugar a un joc de rol multijugador per ordinador, un altre dia la Sei li recomenava un joc de ritme i música per el movil. Llavors així era la seva relació diaria entre aquests dos.
Però encara que eren amics per Internet, ells dos encara no sabien res de la vida personal de l'altre. Si eran noi o noia, si eran adult o menor. Tampoc coneixien el nom real de cada un. Això s'ho mantenían en secret intencionadament entre ells com un acord per mantenir la seva amistad. En el fons es podria dir que tenian por a que deixesin de ser amics només pel fet de saber una mica més com és l'altre.
La seva amistad es mantendria entre dos anys seguits. Ara ja farien 16 tots dos i entrarian a 4rt d'ESO. En els primers mesos encara continuaven parlant i jugant entre ells dos. Però un dia, la Sei, va deixar de connectar-se sovint per Internet. El motiu era que la seva enfermetat es trobava empitjorant. Ja feia dos anys i mig que li van diagnosticar de Lou Gehrig, però no va ser fins ara que els seus síntomes començaven a fer efecte. Llavors, la noia havia de començar a visitar sovint el metge per anar analitzant la evolució de l'enfermetat.
Al principi en Jin no li donava molta importància, però cada vegada més tenia menys oportunitat per parlar amb Sei. Llavors, ara molt preocupat, li va preguntar de sobte un dia que tots dos es trobaven jugant a un mateix videojoc. La noia al principi dubtava en dir-s'ho, tenia por per dir-li que tenia una enfermetat i de com reaccionaria el seu amic. Si deixaria de parlar amb ella o si li donaria igual i comencés a ignorarla.
Però al final, li va explicar tot el que li passava. En Jin, impactat per totes les paraules que ella va deixar anar, no s'havia com respondre. Era la primera vegada que experimentaba una situació similar. Llavors, no li va poder respondre res. Es van quedar callats sense fer res durant una hora. Però, justament quan en Jin ja s'havia recuperat del xoc i havia reunit el valor suficient per dir alguna cosa, la noia es va despedir abans de que ell enviés el que li volia dir.
El noi es va quedar encara més afectat que abans. Sentía la seva impotència per no haver fet res, ni tan sols haver-li dit alguna cosa per animar a la noia. Passaven dies i ell encara no rebia ninguna notícia sobre ella. Els dies se li tornaven foscos i insuportables. Llavors va decidir investigar més pel seu compte. Va revisar tots els perfils de la seva amiga, els xats que varen tenir o les seves preferencies. Després va relacionar tot el que havia trobat i va descobrir que ella era una noia aproximadament de la seva mateixa edad. Però res més. La resta d'informació que va aconseguir no li servia de res per averiguar quí era la noia.
El temps començaba a passar. Ja feia un mes des de que Sei es va connectar per qualsevol xarxa social o videojoc. Tampoc enviaba ningún missatge. Amb tot això, en Jin es trobava mol angustiat. Però un dia, com si fos una senyal dels déus, a la seva escola va escoltar una conversació del seu professor: "...i es per això que en Sei no podia assistir a classe, però que encara aprovava. Però ara, la seva enfermetat ja ha empitjorat i els seus pares han vigut a informar-me que aquest any la seva filla no podrà fer res més."
Directament al escoltar això es va a anar a buscar la llista d'estudiants que hi havia a la seva escola i va buscar el nom de Sei. En la llista només va trobar un unic cognom amb aquest nom. Era d'una estudiant que anava a la seva mateixa classe però que mai assitia a l'escola. Això era massa casualitat per a ell. No podia ser nomès una coincidencia.
Aleshores, en Jin es va posar a investigar el telèfon o a on vivia la noia. Al trobar el que volia es va dirigir a casa seva ràpidament amb la seva bicicleta. Però, no hi havia ningú. Va trucar el telèfon de casa seva però tampoc ningú contestava. Llavors, un veí que li va veure li va dir que ara mateix la familia que vivía en aquella casa es trovava en el hospital per la seva filla. En Jin li va donar les gràcies i va anar directament cap al seu destí final.
Una vegada allà, després de preguntar pel nom de la seva amiga, es va dirigir corrents a la seva habitació. Abans d'entrar, va veure als seus pares sortir d'allà. Al principi es trobava molt nerviós i va començar a dubtar si ella en realitat era la seva amiga d'Internet o si es merexia visitarla. Però ara no podía cometre el mateix error que va fer abans. Llavors amb valor i determinació va obrir la porta i va entrar dins.
—Encantat de coneixer't, Jin.
—Encantat de coneixer't també, Sei.
JinSei= Vida
—Jotaro
