Ets tu.

Qui ets?

I saps... després de tot i de tots, al acabar el dia, sempre et tinc al meu pensament. Em fas sentir-me viva, traus emocions que ni jo mateix sabia que tenia.
Un dia d'aquets acabaré boja, boja per tu.. per no saber que et passa, per voler ajudar-te, per estimar-te massa, perqué vull vore't feliç, perqué tornes a la realitat... i pugam refer alló que fins ara, estavem escrivint a les nostres vides junts, agafats de la mà, sense ningú que ens prohibeixi res del que volem fer, del que volem construir nosaltres dia a dia amb els nostres sentiments. Ets vida, ets vida i més.
I saps... a la fí de tot i de tots, al començar el dia, tornes a estar al meu pensament i ja no hi ha qui et traga de ahí dins, perqué ara, ara tu formes part de mi i això ja no es pot canviar, ja no es pot evitar.
  -Qui ets? Qué vols de mi? Fins on vols arribar amb açò?
No aguante més i aguante massa, perqué t'estime.
                                           

                                                    Moniata