Finalment, després d'un mes parlant dia si dia també, va arribar el fi de curs, i amb ell el Sant Joan. Ell havia anat a passar un cap de setmana amb el seu pare, i ella era a casa seva, celebrant-ho amb la seva família i amics seus. Aquella nit van xerrar bastant, ja que el noi, al estar a la muntanya no podia tirar petards, i la noia s'avorria. Aquella nit, ell li va preguntar si encara sentia alguna cosa cap a ell. Ella ho va negar, però el sentiment d'amor cap a aquell noi, seguia dins seu. Ho sabia perquè tenia ganes de veure'l, de parlar amb ell. Però, no li ho volia dir. Li feia massa vergonya i creia que ell no pensava el mateix. No obstant, ell començava a sentir alguna cosa per ella, la noia a qui havia rebutjat ja que era massa petita. La flama encesa al cor de la noia es començava a encendre al cor del noi.
En un moment donat de la nit, ella va decidir fer un ritual d'amor, en aquella nit, la nit màgica, dedicat a aquell noi que la tornava boja. Va pensar que no funcionaria, però les seves prediccions eren errades.
